Ja va passar durant la campanya pel Referèndum de la Constitució europea. La present campanya pel Referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya la trobo excessivament partidista, cosa no molt estranya després de seguir tot el procés estatutari que, durant aquests dos anys, precisament s’ha caracteritzat per un partidisme malaltís.
Doncs bé, durant l’actual campanya, el partidisme ha crescut a marxes forçades! Només cal veure els espais electorals, reservats als partits polítics, entenent-se així els que tenen representació al Parlament de Catalunya i diners per poder fer front a la despesa publicitària. Només cal veure els debats radiofònics i televisius, protagonitzats pels líders polítics amb representació parlamentària. A més, massa protagonisme de les sigles i líders dels partits en les respectives campanyes…
Aquesta campanya no hauria de ser partidista. No són unes eleccions per escollir els nostres representants al Parlament, no hi hauria d’haver referències directes i/o indirectes a partits polítics en concret. El que votarem diumenge vinent és si els catalans i les catalanes volem o no un nou Estatut pel nostre país i ja està. Només hi ha dues opcions: SÍ o NO (bé, també el vot en blanc, nul, abstenció…), i l’opció no és PSC, ICV, CIU, ERC o PP… El debat, en definitiva i de forma general, no està girant al voltant del text.
No m’estranya que la ciutadania se senti encara més confosa del que ha estat durant tot el procés d’elaboració de l’Estatut. I no m’estranyaria, a més, que algun innocent es pensi que hi ha eleccions al Parlament… més que res per allò que hi ha gent per a tot i que entén les coses diferent als demés, sobretot si la informació o la desinformació que li arriba així ho provoca. Jo hi ha moments que he de fer esforços per recordar-me que es tracta d’un referèndum i no d’unes eleccions !!!
[@more@]
