Les primeres eleccions municipals de la democràcia no es van celebrar fins l’any 1979, després de la realització de dues eleccions generals el 1977 i 1979. Les conseqüències d’aquesta opció van ser determinants pel desenvolupament dels de la política i els governs locals. Les seves implicacions van arribar d’una manera evident tant al plànol de l’organització partidista com al de la competència electoral. A Espanya vam partir d’una situació d’extrema debilitat i baixa militància en els partits que acabaven de sorgir, i per això el retard de la convocatòria de les eleccions locals els va permetre una progressiva extensió pel territori i arribar a tenir una certa presència local més enllà de les grans ciutats. D’aquesta forma es va aconseguir també que la relació de les forces partidistes a les eleccions locals fossin molt semblants a les de les eleccions generals que les van precedir. Per tant, es va assistir a un procés molt clar de l’anomenada ‘nacionalització’ dels escenaris polítics locals.
El caràcter partitocràtic del plantejament local era clar: proporcionava dificultats a candidatures de tipus ‘independent’, establia mínims per a l’obtenció de representació igual o superior al de les eleccions autonòmiques, introdueix una mecànica de tipus parlamentari, etc. Posteriors disposicions addicionals relatives al funcionament de la campanya electoral, a l’accés als mitjans de comunicació públics o al finançament de les despeses de campanya, reforçarien encara més aquest caràcter.
Les dades mostren l’èxit del plantejament, independentment d’estar-hi a favor o en contra. Encara que l’any 1979 existia una considerable presència de candidatures independents, aquestes han perdut pes d’una manera constant, enfront d’una implantació progressiva de partits estatals o autonòmics a les eleccions locals, que ha anat arraconant aquelles candidatures que es presentaven emparades sota una etiqueta estrictament local.
La vida política local està, doncs, monopolitzada pels partits polítics d’àmbit estatal o autonòmic, i la representació dels candidats independents és avui un fenomen marginal, tant des d’un punt de vista quantitatiu com per la seva localització geogràfica, ja que aquests candidats independents es trien fonamentalment en els petits municipis: dos terços dels candidats independents en les eleccions locals de 1991 van ser triats en pobles de menys de 2.000 habitants. La progressiva implantació local dels partits va ser reforçada per un procés concret de transició a la democràcia.
[@more@]
