Fa mesos que es parla de qui substituirà a Pasqual Maragall com a candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les properes eleccions catalanes, previstes pel 2007. Es parla d’aquest tema quasi des que Maragall fou investit President de la Generalitat, amb més o menys èmfasi segons el mitjà de comunicació. Personalment crec que, com deia sovint Jordi Pujol, “això ara no toca”.
Últimament, però, ens arriben notícies que fins i tot des del mateix PSC es parla d’una possible retirada esglaonada de Maragall. És a dir, no es tractaria de substituir al President ara mateix, però si com a candidat a les eleccions de 2007. No és dir res de nou recordar que en Maragall sempre ha anat a la seva, moltes vegades sense tenir en compte al propi PSC i creant el que popularment ja es coneix com a “maragallades”. Dins el mateix PSC coneixen el caràcter del President i hi conviuen com poden. Cal recordar també que en Maragall no ha anunciat, ni molt menys, la seva retirada.
Jo, com a simpatitzant socialista que em considero, crec que cal un profund recanvi de cara a les properes eleccions catalanes, però tampoc sóc de l’opinió de retirar a en Maragall en plena legislatura. Maragall, com a gran valor, ideòleg i treballador del socialisme català, es mereix i ha de finalitzar el mandat 2003-2007, pel qual ha treballat durant molts anys i pel qual actualment hi segueix treballant. Ara bé, de cara al futur, cal una tasca de treball més responsable, cohesionada, eficient i creïble de cara a la ciutadania i això ho han de portar a terme altres persones, perquè en Maragall, a causa del context político-social actual i pel seu propi caràcter, no el veig capaç de motivar ni al poble de Catalunya ni al seu entorn polític.
Són importants les persones, a causa de la democràcia d’audiències en la qual vivim, però també és important i cal reivindicar un bon projecte de país. Per això crec que els candidats que sonen com a recanvi d’en Maragall em semblen tots adients, sempre que al darrera tinguin un bon equip i un bon projecte. José Montilla, Montserrat Tura, Antoni Castells i, fins i tot, Manuela de Madre, podrien situar-se perfectament al capdavant de la socialdemocràcia catalana.
A causa, però, de viure en aquesta democràcia d’audiències, on la imatge, el carisma d’un líder, són la base de la decisió del vot d’un ciutadà, el que caldria és que ja ara es fes visible qui arribarà a ser el substitut del President com a candidat, perquè en cas contrari es pot cometre l’error de presentar per sorpresa el candidat poques setmanes abans de les eleccions, unes eleccions que, per cert, és imprevisible saber quan es duran a terme.
Durant tot aquest procés, però, que espero que sigui intern i no es converteixi en un constant “bombardeig” de declaracions i contra declaracions entre dirigents d’un mateix partit, desitjo al nostre President molts ànims i bona feina!
[@more@]
