L’eficiència o ¿què ens està passant?

Article del periodista Antoni Bassas a El Periódico:   Ni fent-ho a propòsit, el Ministeri de Foment, amb l'encara ministra al capdavant, hauria pogut trobar la manera de perjudicar més la vida quotidiana de la gent normal i corrent. El desastre que ha provocat ho pertorba tot: les hores de son i de lleure, el pressupost de les famílies per a desplaçaments, la productivitat de les empreses, la mobilitat general al matí i al vespre, i la confiança de la gent en els seus gestors públics. Han aconseguit passar de l' “hem de superar debats essencialistes i ocupar-nos dels problemes que realment afecten la gent" al "crearem un problema que realment afecti la gent".   I el pitjor de tot és que el malson no ha fet més que començar. N'hi ha per dies. Ja poden anar guardant la cinta i les tisores. Total, l'AVE ja no l'esperàvem per al 2007, sinó per al 1992. Metàfora de tot el que importa Catalunya a Espanya. I entre les conseqüències en cadena de fiascos com aquest o el del Carmel al seu moment, n'hi ha una, cap al final de la llista d'importància immediata, que és la baixada en picat del nivell del debat polític. ¿Els polítics han d'estar discutint de com es fa un tú- nel? ¿No val més que discuteixin de si pel túnel hi han de passar cotxes o trens? Potser aquesta obsessió pel problema concret amaga la falta d'idees o de valentia per impulsar debats sobre grans objectius de país.   Per això, l'altre dia gairebé caic de la cadira quan vaig llegir un text de Chesterton que, en la seva obra Herejes, publicada recentment per Acantilado, va escriure el 1905 aquestes clarificadores paraules: "Quan en un poble tot està passant per un període de debilitat i ineficiència, es comença a parlar d'eficiència. Igualment passa quan el cos d'un home és una ruïna: ell comença a parlar de salut per primera vegada. Els organismes vigorosos no parlen dels seus processos sinó de les seves metes. I no hi pot haver millor prova de l'eficiència pràctica d'una nació que el fet que parli constantment d'un viatge a la fi del món …. Danton no hauria dit que treballava per l'eficiència, sinó per la llibertat, la fraternitat i la igualtat".[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.