El dissabte, el que havia de ser una gran concentració de rebuig a la nova reedició del tripartit, s’ha convertit en un acte ridícul de quatre convergents que, després de fer una campanya bruta, manipulada i amb l’objectiu de crear-se enemics per tot arreu, troben il·legítim (això si, moralment) l’entesa entre PSC, ERC i ICV. El cartell més incoherent dels que vaig poder veure per TV, no l’únic, fou un que hi deia “FELIP V, PRIMO DE RIVERA, FRANCO, CAROD-ROVIRA”. Ja no parlo dels insults basats en la xenofòbia que li dedicaven al futur President, José Montilla. Tot plegat, per un autèntic profund anàlisi psicològic.
Ningú dubte que les eleccions, en vots i escons, les va guanyar Convergència i Unió. Però ¿el nostre sistema polític diu que qui guanya les eleccions és qui ha de governar? No senyors ! El nostre sistema, el PARLAMENTARI, diu que els ciutadans únicament escollim els diputats que formaran part del Parlament. No triem ni President, ni Govern, ni tan sols directament les persones que volem que siguin diputats, ja que les llistes són tancades. Seguidament són els diputats del Parlament els que duen a terme l’elecció del President. En aquest cas, hi ha hagut un acord entre tres grups que sumen 70 diputats (Convergència i Unió només té el suport de 48 diputats).
A més a més, tothom sap que una Entesa Nacionalista hagués estat perjudicial per Catalunya i no hagués fet res més que augmentar el desprestigi del nostre país i l’enfrontament Catalunya-Espanya. A més a més, segurament els programes de CiU i ERC tenen punts en comú que es poden comptar amb els dits d’una sola mà. A més a més, la primera opció de CiU fou pactar amb el PSC per tal de deixar arraconada ERC i, d’aquesta manera, anul·lar políticament als socialistes de cara a properes eleccions.
CiU ha de recapacitar, reflexionar. No val anar en “contra de” i anar dient que són els guanyadors de les eleccions i que per això els pertoca governar, quan van atacar de forma desmesurada a PSC, ERC, ICV i, amb més intensitat, al PP, fent el ridícul anant al notari.
Catalunya no necessita una Entesa Nacionalista, sinó una Entesa Nacional, i Carod Rovira va dir una frase, el dissabte, molt significativa: “algú hauria de reflexionar quan vint-i-un diputats independentistes faran president a un català que es diu José i va néixer a Andalusia”. Això és la Catalunya del present i del futur, això és la Catalunya social i nacional, dos conceptes que van plegats i que un pacte nacionalista hagués fet desaparèixer la vessant social.
[@more@]
