Mares adolescents

Editorial d’El Periódico d’avui: 

El nombre de mares adolescents creix sense parar a la nostra societat i s'ha convertit en un fenomen preocupant. Al voltant de 500 noies d'entre 14 i 17 anys donaran a llum aquest any a Catalunya, una xifra que duplica la de fa 10 anys. La immigració, especialment la procedent d'alguns països llatinoamericans, explica, però només en part, aquest alt nombre d'embarassos d'adolescents. En algunes cultures no és tan estrany com aquí que una dona de 16 anys sigui mare. Tot i això, els especialistes subratllen les dificultats que tindran aquestes noies, perquè, encara que el seu cos estigui perfectament preparat per a la gestació, la personalitat adulta encara no està formada, i això després condueix a problemes emocionals per a elles i per als nadons. Aquesta mena de situacions es produeixen, a més, de forma més habitual en capes socials desafavorides. Informar convenientment els joves sobre les relacions de parella sembla el camí més indicat per frenar aquesta perillosa corba ascendent del nombre de mares molt joves. Però aquesta és una mesura a llarg termini. Els serveis socials i sanitaris realitzen per ara una meritòria tasca d'ajuda a les noies que es troben amb un nen entre els braços quan encara estan en edat de jugar amb les seves amigues. El problema, derivat en part de la multiculturalitat de les nostres societats, rau en el fet que aquests embarassos gairebé sempre condemnen les dones a abandonar els estudis per entrar en el mercat de treball per l'esglaó més baix. I en molts casos deixen aquestes noves famílies –poques vegades el pare segueix amb la mare després del part– en una difícil situació econòmica i social.

[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.