Des d’un punt de vista totalment objectiu, el debat o els debats cara a cara que s’estan proposant entre José Montilla i Artur Mas no tenen cap tipus de sentit en una elecció de caràcter parlamentari.
Elecció de caràcter parlamentari en el sentit de que els ciutadans escollirem diputats al Parlament a través de les llistes que es presenten a cada província catalana. José Montilla és el número 1 de la llista per Barcelona i Artur Mas és el número 1 per la mateixa província que Montilla. És a dir, ni tan sols els votants de Tarragona, Girona i Lleida tindran la possibilitat de votar Mas o Montilla com a integrants d’una llista i, per tant, com a candidats a diputat.
És de sentit comú dir, també, que les convocatòries electorals al nostre país han anat evolucionant cap a una forma d’elecció presidencial, tipus com la dels Estats Units. Però simplement es tracta de forma, no de fons. En una societat amb una “democràcia d’audiències”; en una societat en què la imatge i el marketing electoral són protagonistes; la presentació de Montilla i Mas com a caps de llista per la província més poblada, proposats pels seus respectius partits com a candidats a la Presidència en cas de poder-la aconseguir; i l’evidència que només un d’aquests dos pot ser President, ha ajudat força a convertir una elecció parlamentària en una elecció pròxima a la presidencial.
En resum, nosaltres votem una llista de la nostra província, a partir de la qual sortiran escollits un nombre determinat de diputats per cada partit. Aquests diputats seran els que escolliran, en seu parlamentària, al President del Govern.
El debat cara a cara que es proposa és una conseqüència d’aquesta tendència presidencialista. Però cal no oblidar que el sistema parlamentari ens mostra, positivament, una major pluralitat política que no pas el presidencial i, per tant, els debats també haurien de mostrar aquesta heterogeneïtat política i, doncs, social.
[@more@]
