La impunitat a la Rússia de Putin

Editorial del diari AVUI:

El silenci que el president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu govern han mantingut arran de l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia és ben expressiu. Politkóvskaia va morir com a conseqüència dels trets de pistola que li va disparar un desconegut a casa seva. La periodista treballava per a la revista Nóvaia Gazeta, una de les poques publicacions crítiques amb la política del Kremlin, i s’havia especialitzat en l’anàlisi de la situació que pateix Txetxènia i en la denúncia constant de les violacions dels drets humans que pateix la població d’aquesta República caucàsica des de la darrera ocupació militar russa. Els llibres que Anna Politkóvskaia havia anat publicant sobre un dels episodis més negres de la Rússia actual en són un bon testimoni. La Rússia de Putin, Terror a Txetxènia i Una guerra bruta havien suscitat les ires de l’entorn de l’actual president, que s’ha mantingut en el poder precisament gràcies al suport popular que ha aconseguit la seva política sanguinària en aquell país.

Serà molt difícil determinar qui ha estat l’inductor de l’assassinat d’Anna Politkóvskaia. Els mitjans de comunicació russos especulaven ahir amb dues possibilitats contradictòries. Podrien haver estat els homes del primer ministre prorús txetxè, Ramzan Kadírov, a qui la periodista havia deixat sovint en evidència, desvelant els seus excessos, i havia titllat de "Stalin del nostre temps". O podrien haver-lo comès els adversaris del mateix Kadírov per deixar-lo en evidència. En qualsevol país amb les mínimes garanties democràtiques cobertes, aclarir aquest crim seria una de les màximes prioritats del govern, després de constatar l’impacte que ha provocat tant en l’opinió interna russa com en la internacional. No és el cas rus. Durant el govern de Vladímir Putin dotze assassinats de periodistes crítics amb el seu govern han quedat impunes. La mateixa Anna Politkóvskaia havia estat amenaçada en diverses ocasions, va haver de refugiar-se una temporada fora del país i fins i tot havia patit un intent d’enverinament. L’Associació de Periodistes de Rússia i la revista on treballava la professional assassinada han decidit obrir la seva pròpia investigació. La desconfiança dels col·legues de Politkóvskaia es basa en una experiència irrebatible.

L’any 1994 Rússia va enviar de nou el seu exèrcit a Txetxènia. Després de 12 anys, la repressió i la devastació del país continuen. Vladímir Putin sap que aquesta atrocitat li garanteix el suport d’una part important dels electors russos. Compta igualment amb la impunitat que li atorga el context internacional. D’una banda, les potències occidentals sempre han considerat Putin com un mal menor que garanteix almenys el control intern d’un país en estat de descomposició política i social des que va caure el sistema comunista. De l’altra, l’argument integrista ha donat a Putin la coartada necessària per actuar amb tota mena d’excessos contra el que ell denomina "terrorisme txetxè". Com que el president dels Estats Units, George W. Bush, necessita almenys aconseguir la inhibició de Rússia en la seva política després de l’11-S, ha accedit a tolerar els excessos de Vladímir Putin a Txetxènia. L’assassinat d’Anna Politkóvskaia n’ha estat un més. El darrer.

[@more@]

Tweet