Ahir reflexionava mentre escoltava la tertúlia que cada tarda “m’acompanya” durant el meu trajecte amb tren, de tornada a Caldes des de Barcelona: la tertúlia de la darrera hora del programa que presenta Julia Otero a Onda Cero. Els col·laboradors estaven parlant de l’educació en general, del nostre sistema educatiu en particular i de la decadència del sentit que té l’ensenyament sobretot des del punt de vista dels mateixos estudiants. Els estudiants d’avui, i més dramàtic és quan ens referim als que estudien carreres universitàries, deixen anar frases com “estudiaré aquesta carrera perquè té més sortides”; “jo aquesta perquè es guanyen molts diners”; “doncs jo em decanto per aquesta altra perquè vull tenir èxit i treballar d’això”. No dic que tots pensin el que acabo d’afirmar, però deu n’hi do com ha crescut aquesta realitat en els darrers anys. I el pitjor d’aquest sentiment i d’aquests objectius ve més tard, un cop finalitzes els estudis: el desencís que et pots arribar a emportar quan comences a tocar de peus a terra i et trobes davant de la realitat de la vida. Si estudies per tenir èxit, estàs condemnat al fracàs precisament per esperar-te el que creus que pot arribar a ser (i la majoria de vegades no és.) Si estudies per “ser”, per “créixer”, per “conèixer”, per “saber”, per “entendre” la vida, el món, la societat, llavors ja hauràs aconseguit l’èxit, un èxit que s’anirà fent realitat en tot allò que vagis realitzant al llarg de la vida, estigui relacionat directament o no amb els teus estudis. Encara que no ho sembli, l’èxit en allò que fas et vindrà donat gràcies a aquests estudis per “ser” que vas escollir per “aprendre” i no per “treballar” o “guanyar molts diners.” I és més, si t’apuntes a la filosofia de l’ “estudiar per ser”, és molt més probable que et vingui l’èxit que molts s’esperen quan decideixen estudiar per altres motius més superficials i no relacionats amb la realitat, els quals poden arribar a patir una decepció preocupant, com ja he comentat. Qui encara estigui a temps, li recomano l’ “estudi per ser”. Jo és l’únic que vaig “provar” i, sens dubte, és el millor, ja que no tens res a perdre i molt a guanyar.[@more@]
