Ja tenim un tema més per a parlar de la llibertat d’expressió. Fa uns dies que els caldencs hem rebut a casa nostra el programa de la Festa de Santa Llúcia 2007, la nostra festa major d’hivern. El programa d’actes és més o menys el de sempre, però el format i el disseny força diferents al d’anys anteriors. A la portada s’hi pot veure una imatge de Santa Llúcia que ocupa tota la pàgina. Fins aquí, res fora del considerat generalment “normal”. Ara bé, l’aspecte extraordinari es troba en el fet que a la patrona de Caldes me li han col·locat unes ulleres grogues i fosques, que recorden a unes ulleres de disfressa de carnaval (dins del programa es tornen a veure les mateixes ulleres, però soles). Bé, de seguida que vaig veure aquesta portada, sense sentir personalment cap sensació ni de rebuig, ni d’alegria, ni d’escàndol, ni de tristesa, sabia que hi hauria polèmica. Independentment de considerar-la una portada adequada o no, respectuosa o no, original o de mal gust, aquí el debat ha de ser, com sempre, el de la llibertat d’expressió. Quins límits té la llibertat d’expressió? I de quin tipus són aquests límits? Morals? Legals? De respecte? Com mesurem la moralitat? I la legalitat que no és sempre clara, malgrat ho sembli? I el respecte? Recordeu el cas recent de la revista EL JUEVES, amb el dibuix dels Prínceps d’Espanya ? El Govern Municipal ha fet ús de la llibertat d’expressió (cal tenir clar que la decisió final de la portada del programa és, en aquest cas, dels responsables públics, i no del dissenyador). El Govern local ha fet ús de la imatge de la nostra patrona amb un complement com les ulleres, que evidentment pot haver ferit moltes sensibilitats, igual que va ferir sensibilitats la portada famosa d’EL JUEVES, igual que fereixen sensibilitats alguns programes de la cadena COPE (per cert, és l'emissora de l’Església), igual que fereixen sensibilitats les infinites vinyetes còmiques sobre personatges i símbols religiosos, igual que han ferit sensibilitats altres portades de programes com el de les Santes de Mataró o el de la Mercè de Barcelona, i igual que fereix sensibilitats el programa Escenas de Matrimonio de Tele 5. I només he citat alguns dels molts exemples que ens trobem al voltant nostre i que, inevitablement, ens fan pensar i reflexionar sobre la llibertat d’expressió, sobre la realitat.
[@more@]
