Del 1993 al 2008

Eleccions 1993: primer i únic debat, fins ara, entre els dos principals candidats a la presidència del Govern espanyol.  El llavors president Felipe González i José María Aznar, candidat del Parit Popular, van protagonitzar un històric debat cara a cara. Va ser “el primer” debat, una descripció que feia preveure que seria l’inici d’una nova manera d’encarar les següents convocatòries electorals. És a dir, acceptar com a costum portar a terme un debat entre els dos candidats més ben posicionats per a presidir el Govern, en un sistema que, malgrat ser parlamentari, tendeix, i molt, al sistema presidencialista.    Un debat d’aquestes característiques, a nivell espanyol, només s’ha realitzat una vegada.  Sembla mentida, però durant la campanya de les eleccions 2008 es celebrarà el segon debat de la història entre candidats a la presidència. La part positiva és que hi haurà un debat (esperem que tracti sobre temes que afecten i preocupen als ciutadans), un cara a cara, entre les dues persones que després del 9 de març podran ser escollits President del Govern espanyol. El debat sempre és bo i això ajuda a fer gran la democràcia. La part negativa: un debat d’aquest tipus pot aprofundir encara més en el fet de remarcar la tendència al sistema presidencialista.  Per aquest motiu, el debat entre Zapatero i Rajoy no ha de significar ignorar als demés partits polítics. Calen altres formats de debat amb la participació de tots. Tot i que es pugui creure que aquest sistema parlamentari amb tendència al presidencialisme, juntament amb el seu funcionament i ús, caldria modificar-lo, podem donar la benvinguda a un debat que, al cap i a la fi, és una resposta a les possibilitats que ens dóna el nostre sistema actual.[@more@]

Tweet