La Constitució espanyola, una excusa més per al debat partidista

La Constitució espanyola del 1978 és l’actual llei suprema per mitjà de la qual es regeix l’Estat espanyol i com a tal, i pel que va costar la seva elaboració, podem pensar que és just retre-li un homenatge, per senzill o discret que pugui ser i malgrat es pensi que podria haver estat una Constitució diferent. Al cap i a la fi, és una llei bàsica que l’any vinent arribarà als 30 anys de vigència.  És evident que aquesta Constitució necessita una reforma, i profunda, perquè l’Espanya del 1978 no és l’Espanya del 2007 i davant d’aquesta afirmació ningú hi pot estar en contra, ja que és una simple descripció de la realitat.   Ara bé, una norma tan fonamental com aquesta necessita un consens ampli o, si pot ser, millor un consens total. La del 1978 tingué un consens ampli, però no total, i potser per això ara estem pagant algunes conseqüències.  ¿Creieu que és possible un consens total davant d’una situació política espanyola, i catalana, que personalment opino que no hi ha paraules prou clares que la puguin descriure, sobretot pel surrealista que són certes situacions? ¿És possible iniciar un debat profund, seriós i amb responsabilitat sobre la Constitució de l’Estat espanyol, quan la classe política està donant una imatge penosa? (pregunteu-li a Manuel Marín, president del Congrés, que és una de les persones que està vivint la situació de més a prop).  Per tota aquesta situació, que ve d’anys, ni el Dia de la Constitució és tractat igual per tothom.  Alguns fan actes “anti-Constitució”, altres homenatges amb veu alta. Alguns fan homenatges “obligats” i altres dissimulen i no fan res. Uns aprofiten per cridar més que mai “Independència!” i altres reivindiquen encara més la seva “espanyolitat”.  L’objectiu hauria de ser no ferir sensibilitats, però la divisió profunda entre grups sembla que farà impossible celebrar un Dia de la Constitució units i reformar la mateixa Carta Magna de cara al futur i amb un consens responsable.  Com sempre, el debat de les dues (o tres o quatre Espanyes) i de les dues (o tres o quatre) Catalunyes. Com sempre, un debat extremadament partidista, no responsable i allunyat del ciutadà.  [@more@]

Tweet