Passarel.les anorèxiques

Publicat el 27 setembre 2007 per marcverges

Editorial d’El Periódico de Catalunya d’avui:  La paraula anorèxia no fa referència a una forma extrema de primor i prou, sinó que és el nom d'una malaltia atroç que té uns efectes físics i psíquics sovint irreversibles. Els dos nus d'una jove malalta d'ano- rèxia, corresponents a la publicitat d'una marca de roba italiana, han provocat un enorme enrenou, i segurament en aquest cas, més que en cap altre, res és absolutament negre ni diàfanament blanc. És cert que les fotografies d'Isabelle Caro són més una descàrrega elèctrica que un exercici estètic, però potser la lluita contra la plaga no admet camins intermedis, sinó sacsejades que posin fora de perill els joves de temptacions autodestructives.  Seria pura ingenuïtat suposar que Oliviero Toscani, el fotògraf autor de la campanya, l'ha dissenyat sense pensar en la quota de popularitat que li procuren unes imatges escandaloses. Però també seria d'una ceguesa absoluta negar algun efecte dissuasori a la publicitat que omple els carrers d'Itàlia. Davant d'una moda promotora d'una primor esquelètica, de talles impossibles mostrades massivament per tots els mitjans, especialment els audiovisuals, la tècnica de l'impacte rotund, sense defensa possible, sembla una de les poques fórmules eficaces per neutralitzar el fenomen de les passarel.les ano- rèxiques, llevat d'honroses excepcions com la Cibeles.  En qualsevol cas, resulta bastant més escandalós el silenci ominós dels gestors de molts certàmens de moda, que estan lluny de sentir cap preocupació pels estàndards de salut dels nostres joves, que l'oportunisme publicitari. El primer afavoreix l'extensió de la plaga; el segon pot servir per rescatar-ne alguns del desastre.[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.