La realitat i el “m’han explicat”

Ahir, com faig habitualment, escoltava la tertúlia de la darrera hora del programa de la Julia Otero a Onda Cero, quan una trucada d’un oient em va fer recordar que ni la realitat ben argumentada pot fer front al ja tan habitual “m’han dit, he escoltat, m’han comentat”.  La tertúlia girava al voltant de la cultura de l’esforç. Quan es va donar pas a l’opinió de l’audiència, va trucar un mestre valencià que, a més de parlar de la cultura de l’esforç, va fer esment del tema que es va tractar a la tertúlia del dia anterior:  les llengües a Espanya.  Literalment va dir que “és una vergonya que a Catalunya s’obligui a parlar en català als nens i nenes durant l’hora d’esbarjo i pels passadissos dels col·legis”.  En aquest punt, la presentadora, la Julia Otero, el va tallar per deixar-li clar que ella, com a ciutadana catalana i amb una filla amb edat escolar, li pot assegurar que no s’obliga, ni molt menys, a parlar català al pati i pels passadissos i que això només ho han esbombat molt mal intencionadament alguns mitjans de comunicació.   L’oient valencià va insistir que això era així perquè “ho havia sentit” i perquè “li havien explicat”.  És a dir, una explicació sobre la realitat envers una explicació sobre el que s’ha sentit, i encara semblava que guanyava la segona.  I per acabar-ho de rematar, el senyor va lloar el sistema lingüístic de dues línies a la Comunitat Valenciana (m’imagino que semblant al del País Basc, segons va explicar).  Bé, només cal veure la situació lingüística a Euskadi i a la Comunitat Valenciana per veure’n els resultats.[@more@]

Tweet