El doble tall de les ajudes a la natalitat

Article de Pilar Rahola a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA d’avui:  Això és com allò del dentista: val més posar-s'hi sense preàmbuls, perquè, de mal, en farà. Després de tanta biografia, una ja sap quan fa amics amb un article, de manera que em col.loco el casc, i ho dic sense respirar: els 2.500 euros per cada nou fill, que han acordat al Congrés, em sembla una mesura populista i irresponsable. No només estic en contra d'incentivar la natalitat via talonari, sinó que em sembla una decisió que té com a únic objectiu comprar vots comprant voluntats. Vegem. En una societat que no ha resolt la inserció de la dona en el mercat laboral i que castiga la maternitat amb horaris impossibles, falta de guarderies i discriminació econòmica, aquesta decisió no resol res, i a sobre anima a empitjorar-ho tot. Més fills, però sense cap estratègia social per conciliar maternitat i feina.   A més a més, va en una direcció diametralment contrària a la planificació familiar, una vella conquista de la progressia d'altres temps. En un altre temps, les dones vam lluitar per controlar la nostra maternitat, i per aprendre a planificar-la. I ara que ens arriben masses ingents de dones emigrants, moltes de les quals són mares adolescents, sense cap criteri de planificació, el missatge que els enviem és que els pagarem per tenir fills. Per a algunes arribarà a ser una font d'ingressos. És a dir, lluny de fer pedagogia per a una maternitat responsable –tan necessària en alguns col.lectius discriminats–, el Govern sembla el butlletí oficial del Vaticà, animant a procrear sense pausa. Entendria polítiques socials més compromeses, beques més altes d'alimentació, transport escolar, una seriosa política familiar, però l'anunci dels 2.500 euros no és res de tot això. Només és un lema estrident, que desprèn un tuf electoral, i que fa surf sobre la superfície del problema. És populisme pur, del pitjor, perquè és, a més a més, irresponsable.   I, en el terreny ideològic, és progressisme retrògrad, tan ansiós per caure simpàtic, que acaba militant en la democràcia cristiana. Després d'això, que Zapatero fitxi Duran Lleida, que ara és un bon moment.[@more@]

Tweet