Com a simpatitzant socialista, sincerament, crec que cada cop es fa més difícil entendre i recolzar uns socialistes que desautoritzen descaradament les organitzacions que configuren el mateix PSOE, un PSOE que sense aquestes organitzacions no seria res. Parlo evidentment del cas de Navarra. Avui, la direcció federal del PSOE ha dit NO a la proposta del Partit Socialista de Navarra de formar un Govern tripartit a l’estil català, però a la Comunitat Foral. El PSOE ha dit NO a un Govern entre PSN, Nafarroa Bai i Izquierda Unida. El PSOE ha dit NO a una majoria parlamentària que, com a tal, tenia el mateix dret i possibilitats de governar que la Unió del Poble Navarrès, la “marca” del PP a Navarra. Clarament s’ha apostat per una posició partidista, amb una mirada posada a les eleccions del proper mes de març. No s’ha apostat per un nou model per als navarresos, un nou model que, s’hi estigui d’acord o no, era plenament legítim i d’aquesta manera ho havien decidit una majoria de ciutadans i, doncs, una majoria de diputats. La mateixa legitimitat, és clar, que tindrà la UPN si finalment acaba governant. El debat, però, s’hauria d’haver basat amb els problemes reals del dia a dia dels ciutadans de Navarra, més enllà de les sigles que mal intencionadament han fet veure com a filles del dimoni alguns dirigents polítics. Quan parlo d’aquestes sigles em refereixo a Nafarroa Bai, perquè aquest ha estat el lamentable real debat. Nafarroa Bai, una coalició de partits nacionalistes que aposten clarament per la democràcia i per les normes establertes i que condemnen enèrgicament la violència, tot i que a vegades se’ns faci creure el contrari des d’alguns àmbits. Així, doncs ¿quin és l’argument real per dir NO a un Govern d’esquerres a Navarra? Per la mateixa regla es podria haver dit NO a un Govern d’esquerres a Catalunya o a una gran coalició com la de les Balears, no? Cosa que potser ja li hagués agradat al PSOE, però en el cas de Catalunya es va trobar amb un petit “problema”: el PSC té plena autonomia de decisió, malgrat a vegades algunes situacions i decisions fan pensar el contrari (¿en Maragall va plegar perquè ell va voler?). I el cas de les Balears… bé… segurament s’argumentarà amb el fet que no hi ha el tema del terrorisme de fons. Argument pobre i sense sentit. Jo, ara, no estic recolzant obertament el pacte entre PSN, Nafarroa Bai i IU, ja que això es tractaria d’un altre tema. El que estic recolzant és una decisió que havia pres una organització com el Partit Socialista de Navarra, que és qui coneix perfectament la situació del seu poble i el que és el millor, des de la seva perspectiva, de cara al futur, més enllà de la visió partidista que ha demostrat, malauradament, el Partit Socialista Obrer Espanyol. Cal recordar-ho: el proper mes de març hi ha eleccions generals, ETA ha trencat la treva no fa massa i Nafarroa Bai és una espècie de… ¿ bèstia negra ?. ¿ I als navarresos què és el que els interessa realment ? Tot plegat difícil de relacionar en un país normal per donar-li una mica de sentit a la situació. Però, ¿ som un país normal ? La resposta potser és NO, però els socialistes, com a històricament impulsors de reformes democràtiques, de la convivència, de la pedagogia entre els espanyols, de la igualtat, del benestar, de la llibertat i de la justícia, entre molts altres valors, hauria d’haver demostrat, ara més que mai, que ens anem acostant a un país normal i normalitzat des d’un punt de vista democràtic.
[@more@]
