Pedofília, l’essència de la maldat

Publicat el 16 juliol 2007 per marcverges

Article de la periodista Pilar Rahola a El Periódico:   El mal existeix i, com va demostrar Hannah Arendt, radica en éssers d'una gran banalitat. Alguns dels arrestats en la magnífica operació policial contra la pedofília deuen ser éssers mediocres. També ho era Adolf Eichmann, l'home amb ulleretes que es pixava de por en el judici que li van fer a Jerusalem i que havia complert, amb freda meticulositat, les ordres de Hitler de la solució final. Ell, que havia conduït milions d'éssers a l'extermini, era un tipus banal.   ¿Quants, dels 66 detinguts per pedofília, deuen revestir la mateixa mediocritat moral, la mateixa brutal insignificança? La informació diu que tenen professions dispars, des de psicòleg fins a metge, arquitecte o zelador, però tots habiten en el mateix territori fosc de l'horror humà.   Amb un cervell tortuós, aquests individus han arribat a acumular milions de fotos de pobres criatures sense defensa possible, i la seva activitat penal, feliçment avortada, deixa una estela de sofriment infantil indicible. No m'imagino el dolor d'un nen usat per al deliri sexual d'un tipus, la seva terrible soledat, el seu esvoranc interior, la seva destrucció. I, quan les notícies ens parlen de milers de nens de totes les edats, fins i tot de nadons, usats per al mercat de la pedofília, la imaginació es converteix en un malson demoníac. Sense cap mena de dubte, el principal enemic de l'ésser humà és l'ésser humà.   Davant aquestes notícies, el sistema legal d'una democràcia revesteix una enorme fragilitat. Per descomptat, no es pot deixar el culpable sense drets, però, quan el culpable és un pedòfil, ¿on són els límits del dret? Permisos penitenciaris, reduccions de pena, tot el nostre cos penal es ressent davant un delinqüent que té com a base del delicte la infància, i llavors els límits deixen de tenir sentit. Per això la concepció d'una severitat penal extraordinària, per als delictes de pedofília, és una petició de justícia. Aquests delinqüents esbotzen la tendresa, destrueixen la infància, omplen d'horror la bellesa d'una criatura. Com a humans, pot ser que siguin banals. Com a delinqüents, són el mal en estat pur.[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.