L’informe detecta l’aparició de formes emergents de participació, flexibles i no institucionalitzades, fruit de les noves inquietuds del moment. Paral·lelament, l’informe destaca l’elevada participació del jovent en el món associatiu (31,4%). L’allunyament dels joves catalans respecte al sistema electoral i de partits no comporta un desinterès per la política, sinó més aviat el contrari. Així ho conclou l’estudi “Participació, política i joves” –el primer d’aquestes característiques- elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) per encàrrec de l’Àrea de Programes de Participació de la Secretaria de Joventut i l’Observatori Català de la Joventut. Els resultats s’han obtingut a partir de les respostes de 3.300 joves d’entre 15 i 29 anys i han estat presentats pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, acompanyat pel director de l’IGOP, Joan Subirats, i pel sociòleg i coordinador de l’informe, Isaac Gonzàlez. L’estudi rebat la idea que els joves participen poc en política, si bé precisa que va més enllà del sistema electoral i s’expressa també a través d’altres canals com firmar per alguna causa (41,7% dels enquestats), manifestar-se (30,2%), assistir a concerts o festes populars amb connotacions polítiques o reivindicatives (22,1%) o presenciar xerrades o actes culturals de contingut social o polític (21,4%). Entre un 13% i un 19% de joves també col·labora en l’organització d’actes del seu ajuntament o al marge d’aquest, i ha participat en alguna vaga. L’estudi, doncs, detecta l’aparició de formes emergents de participació més flexibles i no institucionalitzades, fruit d’una nova dinàmica i de les noves inquietuds del moment. En aquest sentit, la participació política entesa com allò que passa a nivell públic, especialment en l’àmbit més pròxim, interessa un grup nombrós de joves (el 80%). Per temes, els que més preocupen al jovent són l’habitatge (30,8% d’enquestats), l’atur, la precarietat i la inestabilitat laboral (28,1%) i la immigració (28,1%). L’interès dels joves per les qüestions públiques també té el seu reflex en l’alt percentatge d’ells (31,4%) que participació en entitats. D’aquests, un 34,5% en són usuaris, membres actius o organitzadors; el 33,5% hi col•laboren econòmicament; i el 32% ho fa de manera puntual sense excloure l’ajuda econòmica. El sentiment de pertinença català és el predominant entre els joves, segons l’estudi. Així, un 40,7% se sent només català o més català que espanyol davant el 7,5% que es defineix només espanyol o més espanyol que català. El grup amb un sentiment nacional compartit entre Catalunya i Espanya és del 30,4%. Pel que fa a l’eix ideològic, els i les joves es situen majoritàriament (63,20%) en posicions d’esquerres. L’estudi “Participació, política i joves” és el primer d’aquestes característiques i magnitud que es fa a Catalunya. Vol ser una eina per conèixer i entendre com és actualment la participació de la gent jove així com la percepció que tenen de la política i les pràctiques que realitzen. L’informe proporciona una àmplia descripció, interpretació i visió global de la participació juvenil a Catalunya, necessària per planificar i adequar les polítiques de joventut. FONT: web de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat Més informació a l’enllaç http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=0c089d6767c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0c089d6767c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1c571fdf61100110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
[@more@]
