El mateix Dia de Sant Jordi vaig fer aquesta reflexió a amics, familiars, companys i coneguts i per això transcric l’article de la periodista i filòloga Irene Boada (El Periódico 25/04/2007): Si digués que m'agradaria que la Diada de Catalunya es traslladés al dia de Sant Jordi probablement molts rebutjarien el meu pensament pel fet d'haver estat una idea llançada per la dreta. Però seria un comportament absurd, perquè el fet que m'engresqui una de les iniciatives d'un partit concret no vol dir que necessàriament em senti propera a les principals idees que defensa. Aquesta actitud poc inclinada a qüestionar els símbols identitaris pot prevenir d'aprofundir en molts aspectes clau que defineixen la Catalunya d'avui. En canvi, convé anar revisant els nostres signes identitaris i la nostra manera de definir-nos, de la mateixa manera que estem redefinint moltes altres qüestions que vénen de la tradició. Certament, convé revisar el fet de commemorar una derrota i preguntar-nos si realment això pot tenir conseqüències negatives sobre la nostra identitat i si, en el fons, no preferiríem identificar-nos amb una celebració i afirmació de la literatura, la cultura i, principalment, l'amor que simbolitza una rosa.
[@more@]
Si Sant Jordi fos festiu no seria Sant Jordi. Perdria la gràcia i el caràcter.
L’11 de setembre és molt més que la commemoració d’una derrota, és la celebració de la nostra identitat. Del fet de ser encara presents entre els pobles del món tot i les adversitats.
Fins aviat,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com