Les altres dues Espanyes

Article de Pepa Bueno a El Periódico d’avui:   Aragó ja té nou Estatut d'autonomia, que entrarà en vigor amb tota probabilitat el dilluns 23 d'abril, dia de Sant Jordi. El nou text, producte d'un ampli consens, permetrà a la seva comunitat, segons el president aragonès, competir en igualtat de condicions amb les seves poderoses veïnes mediterrànies o cantàbriques.   Marcelino Iglesias té ben greixat el discurs sobre la necessitat d'equilibrar territorialment dues Espanyes que no tenen res a veure amb la clàssica disjuntiva machadiana tan de moda avui. Iglesias parla de l'Espanya interior, que fa anys que s'està despoblant, que veu passar per les seves carreteres el progrés que sempre va a parar a un altre lloc, i l'Espanya costanera, especialment la mediterrània, beneïda pel clima i els ports de mar com històrica receptora de matè- ries primeres, indústries i població –treballadora, turística i migpensionista–. De Sevilla a Saragossa, la Península és un erm amb l'única excepció de Madrid, que té el poder com a principal pol d'atracció. Els diners d'Europa, les grans inversions públiques en infraestructures, les apostes polítiques, el desenvolupament rural, no han aconseguit crear teixit industrial i retenir població en aquests indrets.   Amb Aragó, ja hi ha cinc comunitats amb els seus estatuts aprovats, i aquesta setmana les Corts admetien a tràmit el de Castella i Lleó, unes de les comunitats paradigma d'aquesta dicotomia Espanya interior-Espanya costanera que planteja Iglesias. La pregunta llavors és ¿serviran les reformes estatutàries que estan en marxa per afrontar aquest desequilibri territorial? ¿Estan plantejades sota el prisma de solucionar els problemes no només d'autogovern, sinó de cohesió estatal que havien deixat sense resoldre els primers vint- i-tants anys d'autonomies? Potser plantejant-ho així alguns ciutadans entendran millor la necessitat de les reformes, aquests ciutadans als quals aquest procés deixa tan indiferents.   I és que la majoria de les vegades sembla que tot el problema consisteix a conciliar els interessos de 17 territoris, però sense una visió de conjunt que empenyi tota la nau en una direcció.[@more@]

Tweet