Editorial d’El Periódico de Catalunya d’avui: El Govern central ha concretat el marc jurídic per tal de desenvolupar al màxim l'ús de les noves tecnologies de la comunicació, i ha proposat els límits que considera necessaris per garantir que l'anomenada societat de la informació mantingui l'equilibri necessari entre el dret a la lliure comunicació entre particulars i la protecció dels drets d'aquests mateixos usuaris de la xarxa. No serà fàcil posar portes al camp d'un fenomen tan recent com és el ciberespai, i encara menys amb lleis nacionals. No obstant, el text que s'ha remès a les Corts té una orientació correcta, perquè parteix de la protecció dels drets individuals dels ciutadans en lloc de caure en l'atenció complaent de la pressió de les corporacions globals que dominen el sector. Gratuïtat i universalitat de la xarxa són un objectiu desitjable, però no pot ser que sota aquests principis s'hi amagui l'anonimat dels que promouen actes delictius –des de la pederàstia fins a l'evasió de capitals– o es lesionin els legítims drets dels autors d'obres artístiques. En aquest últim aspecte, la decisió de remetre a una llei específica la regulació dels drets de propietat és encertada. Dos punts més del projecte de llei mereixen simpatia. Un és l'exigència a les grans companyies de serveis –aigua, gas, electricitat, telefonia– de disposar de serveis d'atenció telemàtica als seus clients. Amb tot el potencial que tenen, s'haurien d'avergonyir que se'ls hi hagi d'exigir per llei. L'altre té a veure amb l'autoestima per les nostres llengües: ja era hora que s'exigís que la ñ i la ç no s'hagin d'escriure amb subterfugis en el correu electrònic.
[@more@]
