Article de Josep Maria Espinàs a El Periódico de Catalunya d’ahir dissabte: La primera vegada que vaig veure estufes a la terrassa d'un bar va ser a Brussel.les, ja fa bastants anys. (De tot ja fa molts anys, quan un es fa vell, però aquest és un altre tema). Era a l'ampla terrassa que tenia al carrer, adossada a la façana, l'hotel Metropol, un hotel clàssic, amb història, confortable. Sota la llarga vela que protegia les taules –moltes–, hi havia una sèrie de radiadors que repartien escalfor. Potser elèctrics, no n'estic segur. Després n'he vist en altres llocs, i més recentment a Barcelona. Ara, el districte de l'Eixample ha acordat les normes que han de regir la instal.lació i l'ús d'aquestes estufes, limitant-ne el nombre i el període d'utilització, quatre mesos. Amb aquesta iniciativa es vol evitar la despesa inútil d'energia. Procurar no malgastar energia em sembla molt bé, però seria segurament molt complicat, i fins i tot apassionant, discutir què s'entén per "despesa inútil". Hi ha una idea de la utilitat que és molt clara: la despesa d'energia que suposa posar en marxa un tren, un ascensor, una maquinària industrial. L'ideal és aconseguir el màxim rendiment amb un cost energètic mínim. La relació entre el consum i el resultat es pot objectivar. Però quan es tracta de resultats tan subjectius com el plaer, la comoditat, la sensació de benestar, el concepte de despesa "inútil" és molt difícil de determinar, per no dir impossible. Comprar una peça de roba no indispensable, però que t'agrada, ¿és una despesa inútil? El desig de beure un vi de més qualitat i més preu ¿és una despesa inútil? (Ja veu el lector que les estufes de les terrasses són un pretext per intentar fer una reflexió general). Des del punt de vista físic, l'atleta fa una despesa inútil si no es valora la satisfacció psíquica que troba en el fet de competir. I des d'un punt de vista social, ¿és inútil la inversió que es fa en els focs artificials, en la cavalcada de Reis? Per a l'amo d'un bar, les estufes de la terrassa poden ser una despesa útil o inútil, segons els clients als quals agradi seure a les seves taules –perquè suposo que el gas o l'electricitat la paga ell–. El que em sembla curiós és fixar que aquestes estufes només es poden encendre del 15 de novembre al 15 de març. Tenint en compte que al desembre pot fer calor, com sabem, i a l'abril pot fer fred… Nova reglamentació possible: a cada terrassa hi haurà d'haver un termòmetre, i l'estufa es podrà encendre si la temperatura baixa a tants graus.[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
- Pere en Un cop més els impostos i Joaquin Almunia demanant l’impossible
- Lidia en Josep Palau i Fabre ens deixa i serà enterrat a Caldes d’Estrac, el poble que el va “adoptar”
- MIREU AQUEST ENLLAÇ en José Luis Rodríguez Zapatero, President del Govern espanyol: «Les meves filles van a un col.legi públic»
- Marc Vergés Ros en Una gran obra, diferent i original
- Marc Vergés Ros en Un dels meus articles a la portada de Poliblocs.cat
Arxius
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
Categories
- No hi ha categories
Meta
El senyor Espinàs, com sempre, fent-nos reflexionar, que ja va bé. El seu article em fa pensar en una situació tan anecdòtica com les seves. Era en un autobús, a mitjan mes de maig de fa dos o tres anys. Feia moltíssima calor i una dona va demanar al conductor si no podia encendre l’aire condicionat. Ell va contestar que fins que no arribés una data concreta, no podia fer-ho.