Article de la Maria de la Pau Janer al diari AVUI : ¿Us agradaria tenir un regne enmig de la mar? Una mininació amb moneda pròpia, només per a col·leccionistes. Cinc-cents cinquanta metres quadrats amb vistes a les costes del Regne Unit. Aquesta és l'oferta. Hi ha qui reivindica l'opció de convertir-se en rei i de crear-hi una nació pròpia. Petitona, això sí, però amb les peculiaritats de ser un espai molt singular. El preu supera els nous dígits. Es tracta d'un antic fort militar, batejat amb el nom de Sealand, una plataforma antiaèria construïda per la Royal Navy el 1942, durant la Segona Guerra Mundial, a només deu quilòmetres de la costa de Suffolk, a la Gran Bretanya. La base està formada per una superestructura de dues torres buides que s'uneixen per una coberta. Concebuda com un fort defensiu, s'hi van enderrocar vint-i-dos avions, i s'hi van fer explotar vint-i-cinc bombes aèries. Amb els avatars del temps, l'any 1967, la propietat va anar a parar a les mans d'una família anomenada Bates. S'ha posat a la venda a través d'una immobiliària. La mar fa molta companyia. Viure en un lloc envoltat d'aigua no produeix sensacions de claustrofòbia, com podríem pensar, sinó que dóna serenor i calma. Qui desitgi allunyar-se del món podrà fer-ho, sempre que estigui disposat a pagar-ne la quantitat necessària. Tanmateix, jo preferiria un regne amb arbres i muntanyes, amb carrers petits i una plaça menuda. Un regne fet a la mesura de les dones i els homes, que la història no senyalàs com a punt d'enfrontament i de batalles. Un espai potser imaginari, que ens permetés seure de cara a la mar. Els regnes més bells solen ser el producte d'un somni. Podem trobar-los a la ficció, embellits pel pensament d'algú. Podem imaginar-nos que, en la realitat, alguns espais foren regnes magnífics semblants a un paradís. Gertrude Stein va dir-ho, referint-se a Mallorca, en una conversa amb Robert Graves: "Mallorca és el paradís, si el pots suportar".[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
- Pere en Un cop més els impostos i Joaquin Almunia demanant l’impossible
- Lidia en Josep Palau i Fabre ens deixa i serà enterrat a Caldes d’Estrac, el poble que el va “adoptar”
- MIREU AQUEST ENLLAÇ en José Luis Rodríguez Zapatero, President del Govern espanyol: «Les meves filles van a un col.legi públic»
- Marc Vergés Ros en Una gran obra, diferent i original
- Marc Vergés Ros en Un dels meus articles a la portada de Poliblocs.cat
Arxius
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
Categories
- No hi ha categories
Meta
Jo vote pels regnes amb plaça dels que parla al final. A qui no li han dit que és la reina de la casa? a mi de xicoteta em deien «ama del corral i del carrer» i em sentia tan rica que segur m’hauria donat pe comprar tres regnes com aquest.