Article de Pilar Rahola a El Periódico d’avui, amb un missatge que comparteixo totalment: Em sembla molt que els consumidors som bastant babaus, i que si no ho som més, és perquè no ens entrenem. De la mateixa manera que un turista és un animal ingenu, disposat que li colin qualsevol pedra com si fos una relíquia asteca, el consumidor és una persona indefensa, seduïble i de totes totes incauta. Ja sé que n'hi ha que busquen, rebusquen i compren amb notable intel.ligència. Però la majoria dels nostres pobres ossos van a parar al moneder en qualsevol producte que s'hagi publicitat bé, sense entendre si val el que diu, o diu realment el que val. Asseguren els que en saben, que només els rics compren barat, i que la resta ens arrosseguem per la selva de les ofertes, amb més alegria inconscient que estalvi real, incloent-hi la qualitat dubtosa del producte. De tots els temps del temps del consum, el més rutilant, mediàtic i pesat és el temps de les rebaixes. Sempre m'han semblat especialment malèvoles, com una espècie d'aspiradores microscòpiques que s'enfilen a les nostres gastades butxaques i abdueixen la xavalla que havia quedat estranyament viva, després de la voràgine nadalenca. Malgrat haver gastat el que no tenim, d'haver quedat exhaustos amb l'engreix desmesurat de les nostres targetes de crèdit, i de fer innocents plans d'austeritat, arriben els de les rebaixes i ens venen duros a quatre pessetes. I tots com bojos a llançar-nos a les faldilles d'estiu, a comprar deu parelles de mitjons que ens ofereixen, a pensar que val la pena tenir la planxa barata, encara que ningú planxi, beneït el paio que va inventar el lema de l'arruga és bella. I les cases s'omplen de productes que necessitem imperiosament, encara que no teníem ni punyetera idea que els necessitàvem. I després hi ha la marea humana, les simpàtiques senyores hàbils a l'hora de fer anar el colze i la trepitjada, les que cada any arriben les primeres a la marabunta, el seu moment de fama televisiva warholiana. Francament. Odio les rebaixes. Em sembla el més xavacà i engalipador de tots els espectacles del consum, i això que el consum, si alguna cosa sap, és enganyar-nos com a babaus.
[@more@]
Doncs jo no ho comparteixo gents ni mica.
Això de les aspiradores em fa sospitar que hagi consumit alguna cosa…
D’entrada, si ella es gasta el que no te és el seu problema i com gestiona els seus propis recursos, jo no ho fet i per tant dormo tranquil. Si ella compra coses sense necessitar-les és que te un problema mental o molts diners, no?
Qualitat dubtosa dels productes de rebaixes? No senyora, la mateixa i a més bon preu. Si no és així només ho ha de denunciar ja que està tant preocupada pel tema. Tant preocupada està que es permet fer servir aquest to tant paternalista en relació als consumidors-babaus que la situa al mig de la veritat-suprema-del-gran-ull-observador-de-la-realitat, au va.
Encara diré més, jo compro a les rebaixes bona part de la roba que tinc. Millor encara, jo espero les rebaixes, sobretot les segones rebaixes, i em compro roba realment bona a preus ridículs. No és fantasia, tratges de PdH, T. Miro, … per 300 euros quan uns dies abans costaven 400-500. Això si que és per plantejar-s’ho: quan et prenen el pel?
Quan la senyora Purificación Garcia demana 400 euros per un tratge normalet la Rahola està contenta, si al cap de dues setmanes li ofereix el mateix tratge amb un 25% de descompte la senyora Rahola pensa que els consumidors som babaus.
Repeteixo, jo compro a les rebaixes. I mai m’han trepitjat el peu ni m’han donat cap cop de colze. El primer secret és no anar-hi mai el primer dia, el segon no entrar mai a Zara.
No dubtaré de que jo sóc un xavacà com ella afirma , però sí del seu discurs anti-consum però alhora classista.