Article de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya d’avui: No m'estranyaria que aquest fos l'últim any en què els Reis Mags compleixen com poden el paper de crear il.lusió. No es va preveure que amb el transcurs dels temps se'ls exigiria heroïcitat, com passa ara amb el llarg viatge que comença al convuls Pròxim Orient. Es veu que quan se'ls va oferir la missió de repartir instants de felicitat, la gent es respectava i el xiïta emprenia projectes en comú amb el sunnita i el kurd. De miracle deuen haver travessat aquest any aquells paratges, després de l'execució de Saddam Hussein. ¿Què deuen haver contestat ells si els americans els han preguntat la seva opinió sobre el cos d'un humà penjant d'un corda, si ells són contraris a la pena de mort? Expulsats del territori, encara deuen haver hagut d'afrontar situacions de violència a Palestina. Un arriba a creure que tenen raó els que afirmen que les cavalcades les munten els ajuntaments i que els regals a la infància els posen els pares. Però la jornada és decebedora també pel caràcter dels fets que l'envolten. Els diaris no en tenen la culpa, però les notícies que recullen són una invitació a sortir corrent. ETA va aprofitar la treva per arreplegar uns quants explosius. Símbols preconstitucionals es mostren amb orgull a la via pública. El PP vol mansuetud al PSOE com si els seus militants formessin part d'un ramat únic, guiat pel pastor Rajoy. Aquest any no hi ha lloc ni per a l'esbargiment a la neu i, per acabar-ho d'espatllar, ahir s'anunciava una calor que aquest estiu arribarà a nivells superiors a tot el que és conegut. Si els que desfilen són ells, que ningú s'estranyi si l'any que ve es declaren en vaga.
[@more@]
