Article d’Albert Garrido a El Periódico d’avui:
Tan devastadores com les mateixes dictadures són les herències que deixen. Els tirans moren, però la seva llavor segueix donant fruits durant llarg temps. Molt després del suïcidi de Hitler i de la fi del nazisme, la nazificació d'una part de la societat alemanya es va mantenir incòlume. Després de la mort de Stalin i d'enunciar la desestalinització, l'estalinisme va perviure en la societat soviètica. Encara avui el franquisme treu el cap amb freqüència. Amb Pinochet i el pinochetisme passa el mateix. Aquests ismes s'agafen a l'ADN de la societat i es transmeten de generació en generació amb una vitalitat inusitada, com les pitjors malalties genètiques. La periodista María José Ramudo, tractada de mala manera en un carrer de Santiago, té gravades totes les proves. L'ànima dels escorxadors alena en les estàtues que els van aixecar en vida i excita els ànims dels seus sequaços fins a data indefinida. L'ànima dels carnissers es refugia als bitllets de banc en els quals es troba la seva efígie, a les monedes en les quals es va encunyar el seu perfil, als murs de les esglésies, on figura el seu nom escrit amb lletres de bronze com si es tractés del d'un elegit pels déus. L'ànima dels botxins habita a tot arreu molts anys després de l'última execució. Es tracta d'ànimes inquietes i aclaparadores, fantasmes que emeten un xiuxiueig permanent a l'orella i que alimenten una por infinita, consistent, sòlida i aparentment indestructible, com el Valle de los Caídos; una por que ni deixa descansar els morts ni dormir en pau els vius. Es tracta d'esperits malalts que estan disposats a qualsevol cosa amb la finalitat d'evitar que es rehabiliti les seves víctimes amb honor i dignitat, i a elles, se les enviï a l'infern per sempre i sense remissió possible.
[@more@]
