Article de Josep Maria Espinàs a El Periódico d’avui:
Els telèfons no paren de sonar. Els mòbils i els immòbils. M'imagino que hi ha un bon negoci de comissions per part de les televisions o les empreses que inciten els clients perquè truquin o els enviïn un missatge. Potser guanyen més rebent trucades que venent els seus productes. Els telèfons truquen i truquen, doncs, i, contra tot el que seria previsible, les converses es fan cada vegada més llargues. En general, hi ha una desproporció notable entre el valor d'allò que es diu i el cost de la trucada. I últimament s'ha imposat la resposta selectiva, sobretot en hospitals i institucions diverses. El ciutadà que truca sent la veu d'un contestador automàtic que li respon, per exemple: "Aquí la clínica Tal. Si vol parlar amb algú ingressat i sap el número de l'habitació, marqui'l directament. Si vol parlar amb el servei de…. marqui el número 2. Si vol parlar amb administració, marqui el 3. Si desitja alguna altra mena d'informació, no pengi, que l'atendrem en pocs moments". I aleshores sona una música, i el cost de la trucada, que ja havia anat pujant, augmentarà segons només hàgim d'escoltar quatre compassos o un fragment, molt bonic, d'un concert per a piano i orquestra. Els contestadors dels domicilis particulars, en canvi, són una mostra molt suggestiva de variants. El "Parleu després de sentir el senyal" bat el rècord de l'eixutesa. "Deixeu el vostre número i us trucarem" no és tan amable com "En aquest moment no us podem atendre. Si voleu, podeu deixar-nos un missatge…". Alguns ja han deixat de justificar-se dient allò de "En aquest moment no som a casa, si voleu…" perquè l'explicació podria ser temptadora per a un lladre. Si el contestador ens diu: "Ha trucat al número…", ens permet de comprovar que no ens hem equivocat quan trucàvem; gràcies. Alguns contestadors donen noms, a vegades d'una manera brevíssima. "Sóc Núria, si voleu…", i a vegades amb una informació completa: "Heu trucat al telèfon de Mateu Rodríguez" o "al telèfon de la família Roca-Campdesús", quan a la casa hi ha diverses persones telefonables, a més del cap de la casa. Se m'ha acudit fer aquest petit inventari de respostes quan avui he trobat un contestador que em deia: "Som la família P-B i heu trucat a Cal Músic de Salon. Si no us podem contestar és perquè no hi som, o perquè no hem sentit el telèfon, o perquè estàvem massa lluny i no hem arribat a temps…" El contestador s'ha fet humà.
[@more@]
