Editorial d’El Periódico d’avui:
L'exalcalde d'Andratx (Mallorca) està en presó provisional mentre s'investiga la seva participació en les irregularitats urbanístiques de tota mena que han succeït durant el seu mandat. La seva actuació abusiva acumula fins a vuit supòsits de violació del Codi Penal, des del delicte urbanístic fins a l'engany a Hisenda o el blanqueig de diners. És el cas de presumpta corrupció més destacat de l'última setmana, però no l'únic, perquè s'afegeix a totes les corrupteles descobertes els últims mesos, que han aparegut des que es va desmantellar, amb gran interès mediàtic, la trama marbellina. Telde, Riba-roja, San Javier i Pilar de la Horadada, petites poblacions pròximes a grans ciutats, han estat notícia els últims dies per comportaments similars, que se sumen als casos ja coneguts detectats a Ciempozuelos i Seseña. I a Catalunya n'hi ha prou de recordar els recents escàndols de Torredembarra i Salou. Malgrat la seva diversitat, tots aquests casos presenten línies comunes. La primera, que ja són massa els municipis que no administren correctament les seves competències urbanístiques, sinó més aviat tot al contrari: la connivència dels alcaldes amb els promotors urbanístics –si és que no reuneixen en una mateixa persona les dues condicions– està en l'origen de les males pràctiques, que acaben en delicte. La segona, que els governs autonòmics no han sabut corregir aquestes desviacions, i molt menys si són del mateix color polític que el regidor del municipi on hi ha corrupció urbanística. Tercera, que el fenomen afecta de la mateixa manera els grans partits, PP i PSOE, i que arriba, tot i que en un to més moderat, a Catalunya. I quarta, que la falta de competències del Govern central per tallar els abusos urbanístics ha forçat en excés que s'actuï a través d'altres organismes, com quan el Ministeri de Medi Ambient avisa de falta d'aigua en algunes urbanitzacions irracionals o el de Foment recorda que no hi ha carreteres programades per accedir a les noves promocions.Al final, el recurs ha estat la utilització dels fiscals que lluiten, i bé, contra la corrupció, que compten amb la sensibilitat dels jutges per acollir les seves denúncies. És la solució extrema, però no és la idònia, perquè així s'estén la sensació que l'autonomia de cada nivell d'administració no garanteix que s'impedeixin els abusos urbanístics que s'han estès per tot Espanya, sense excepció.
[@more@]
