Article de l’escriptora Alicia Giménez Bartlett a El Periódico d’avui:
Fa uns anys, ser professor d'ensenyament mitjà no estava malament. Tenies bones vacances, estaves en contacte amb gent jove i t'ocupaves d'una tasca intel·lectual que omplia les teves ànsies vocacionals. Pel que sembla, en els dies que vivim, tot això s'ha acabat. Passem per una crisi mai vista i els professors en són testimonis i víctimes. A part d'agressions de pares i alumnes, de falta d'estima social, de tensions que impossibiliten el desenvolupament normal de les classes, aquest diari (El Periódico) ha publicat dades que mostren que professors i alumnes no confien els uns en els altres. Menys que a la resta d'Europa, ja veuen com estan les coses. La societat ha variat i avui és més complexa. D'acord, però no és només això. S'hauria d'escriure una llista llarguíssima, si haguéssim d'enumerar-ne els motius: poca valoració de la cultura (de tot el que no doni diners ràpids), pares laxos amb l'educació dels seus fills, societat consumista i alienant, joves als quals s'ha donat a entendre que són els reis… I n'apunto una altra molt difícil de solucionar: el format teocràtic de la classe (un parla, els altres escolten) està obsolet. S'haurien de buscar camins nous, però som reticents, ens fa pànic variar. I tot continua igual: programes, sistemes…
[@more@]
