Pensava que no em sorprendria, perquè sempre hi ha qui ha considerat que el castellà no és una llengua del nostre país. Però he trobat extremadament desmesurades les crítiques a l’alcalde Jordi Hereu, i a l’Ajuntament de Barcelona, pel fet d’haver escollit a Elvira Lindo com a pregonera de les Festes de
No vull endinsar-me en l’etern debat de les llengües, però amb una frase n’hi ha prou per deixar constància de la realitat del nostre país, agradi o no: LES LLENGÜES OFICIALS A CATALUNYA SÓN EL CATALÀ I EL CASTELLÀ.
Aprofito, doncs, per transcriure quatre línies sobre Elvira Lindo, les quals he extret del web de l’Ajuntament de Barcelona:
Diuen que a Elvira Lindo li agrada resumir la seva trajectòria professional amb un lacònic: «Elvira Lindo viu i treballa a Madrid.» De tota manera, si assumíssim aquesta versió, se’ns escaparien alguns detalls que convé tenir presents: nascuda a Cadis el 1962, una part de la seva infantesa la va viure a Tarragona. Des de la proximitat, Barcelona es convertiria, com ella mateixa explica, “en un somni d’infància”. Elvira Lindo es va traslladar a Madrid quan tot just tenia 12 anys, i una mica més crescuda, va començar els estudis de periodisme. Va trobar feina a Ràdio Nacional d’Espanya i ja no va acabar la carrera. El seu personatge més famós, Manolito Gafotas, va néixer precisament dels guions que escrivia per a la ràdio. Lindo es va acabar decidint a portar aquest trapella de Carabanchel al món dels llibres, on viu des del 1994. Des d’aleshores, Manolito s’ha convertit en una celebritat que fins i tot ha arribat a les pantalles de cinema. La seva autora ha publicat altres llibres per al públic infantil, així com novel•les per a adults com El otro barrio o Algo más inesperado que la muerte. També ha treballat en el món del cinema, fent d’actriu i escrivint guions per a produccions com El cielo abierto o Plenilunio, aquesta última basada en la novel•la del seu marit, Antonio Muñoz Molina.
Elvira Lindo va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Los trapos sucios de Manolito Gafotas i el 2005 va obtenir el XIX Premio Biblioteca Breve per Una palabra tuya. Tot i la seva relació d’amor sense fissures amb Madrid, Elvira Lindo manté amb Barcelona forts vincles d’amistat i professió: els seus editors estan aquí, i aquí s’ha escapat en alguna ocasió, per tal de passejar per aquesta ciutat que ella titlla de “bellíssima i plena de secrets”.
[@more@]
T’has deixat les seves col.laboracions al pamflet socialista fet a Madrid (El Pais), que potser hi han tingut alguna cosa a veure.
Tu no entens la polèmica perquè ets un «ciutadà del món» i tot aìxò. Però als catalans, als que estimem la terra i la cultura, ens dol bastant veure aquesta deixadesa i aquest desinterès que es té ves la nostra cultura des de les institucions socialistes. Entre els de fora i els de la síndrom d’Estocolm, anem ben arreglats.