El castellà també és la llengua de Catalunya

Pensava que no em sorprendria, perquè sempre hi ha qui ha considerat que el castellà no és una llengua del nostre país. Però he trobat extremadament desmesurades les crítiques a l’alcalde Jordi Hereu, i a l’Ajuntament de Barcelona, pel fet d’haver escollit a Elvira Lindo com a pregonera de les Festes de la Mercè d’enguany i, en conseqüència, un pregó llegit en castellà.

No vull endinsar-me en l’etern debat de les llengües, però amb una frase n’hi ha prou per deixar constància de la realitat del nostre país, agradi o no: LES LLENGÜES OFICIALS A CATALUNYA SÓN EL CATALÀ I EL CASTELLÀ.

Aprofito, doncs, per transcriure quatre línies sobre Elvira Lindo, les quals he extret del web de l’Ajuntament de Barcelona:

Diuen que a Elvira Lindo li agrada resumir la seva trajectòria professional amb un lacònic: «Elvira Lindo viu i treballa a Madrid.» De tota manera, si assumíssim aquesta versió, se’ns escaparien alguns detalls que convé tenir presents: nascuda a Cadis el 1962, una part de la seva infantesa la va viure a Tarragona. Des de la proximitat, Barcelona es convertiria, com ella mateixa explica, “en un somni d’infància”. Elvira Lindo es va traslladar a Madrid quan tot just tenia 12 anys, i una mica més crescuda, va començar els estudis de periodisme. Va trobar feina a Ràdio Nacional d’Espanya i ja no va acabar la carrera. El seu personatge més famós, Manolito Gafotas, va néixer precisament dels guions que escrivia per a la ràdio. Lindo es va acabar decidint a portar aquest trapella de Carabanchel al món dels llibres, on viu des del 1994. Des d’aleshores, Manolito s’ha convertit en una celebritat que fins i tot ha arribat a les pantalles de cinema. La seva autora ha publicat altres llibres per al públic infantil, així com novel•les per a adults com El otro barrio o Algo más inesperado que la muerte. També ha treballat en el món del cinema, fent d’actriu i escrivint guions per a produccions com El cielo abierto o Plenilunio, aquesta última basada en la novel•la del seu marit, Antonio Muñoz Molina.

Elvira Lindo va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Los trapos sucios de Manolito Gafotas i el 2005 va obtenir el XIX Premio Biblioteca Breve per Una palabra tuya. Tot i la seva relació d’amor sense fissures amb Madrid, Elvira Lindo manté amb Barcelona forts vincles d’amistat i professió: els seus editors estan aquí, i aquí s’ha escapat en alguna ocasió, per tal de passejar per aquesta ciutat que ella titlla de “bellíssima i plena de secrets”.

[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El castellà també és la llengua de Catalunya

  1. karbeis diu:

    T’has deixat les seves col.laboracions al pamflet socialista fet a Madrid (El Pais), que potser hi han tingut alguna cosa a veure.

    Tu no entens la polèmica perquè ets un «ciutadà del món» i tot aìxò. Però als catalans, als que estimem la terra i la cultura, ens dol bastant veure aquesta deixadesa i aquest desinterès que es té ves la nostra cultura des de les institucions socialistes. Entre els de fora i els de la síndrom d’Estocolm, anem ben arreglats.

Els comentaris estan tancats.