No dic res de nou si parlo d’en Joan Rangel com un dels candidats a ocupar el lloc que aviat deixarà José Montilla al capdavant del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern espanyol. El President Zapatero ha dit que el relleu es farà a finals d’agost, un cop en Montilla ja sigui oficialment candidat a la Presidència de la Generalitat. El nom de Rangel sona per tot arreu i Zapatero ja ha dit que el relleu de Montilla serà català.
Bé, Joan Rangel fou l’alcalde del meu poble entre els períodes 1979-1987 i 1991-2004, càrrec que abandonà per ocupar el lloc de Delegat del Govern espanyol a Catalunya. També va haver de deixar els càrrecs que tenia a la Diputació de Barcelona, on ocupà la presidència de l’Àrea de Govern Local i la vice-presidència quarta.
Rangel, advocat, casat i pare de tres fills, ha estat un bon alcalde pel meu poble. Alguns en tindran bons records i d’altres no tants. És evident que ha comès errors, però també és evident que el poble de Caldes ha progressat positivament amb ell com alcalde al capdavant. Per a mi és un orgull tenir-lo de Delegat del Govern a Catalunya, però encara seria més orgull per a mi, i segurament per a molts caldencs, que fos l’elegit per ser el nou Ministre d’Indústria. Seria un càrrec que es mereix, sobretot tenint en compte la seva feina i capacitat, ben demostrada en els diversos càrrecs que ha ostentat. També seria l’escenificació d’ocupar un càrrec de prestigi, conseqüència positiva de tota una carrera política, després que no arribés a ocupar el lloc que molts esperàvem en el seu moment: la presidència de la Diputació de Barcelona.
Repeteixo, molts tindran coses positives a dir sobre en Joan, i d’altres negatives, però no podem negar que seria un orgull, i és, que el nostre ex alcalde estigui ocupant llocs de rellevància en l’àmbit polític del nostre país.
Més endavant ja escriure algun altre article sobre en Joan Rangel, tot esperant que sigui després d’haver estat nomenat Ministre d’Indústria.
Recupero, a continuació, un fragment de l’article que el periodista Saül Gordillo http://blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo va escriure el divendres sobre en Joan Rangel i les especulacions envers el seu possible futur com a Ministre. Fragment que, per cert, comparteixo força:
Rangel, l’home equilibrat que sona com a ministre
Quan escric sobre Montserrat Tura acabo escrivint de Joan Rangel, el delegat de l’Estat a Catalunya. Tenen una relació de més odi que no pas amor, encara que els hagin fet seure junts a les executives de can Nicaragua. Els han posat colze a colze com a càstig, perquè gairebé no es parlen. Normalment la relació entre el delegat de l’Estat i el titular d’Interior és aspra. Ho havia estat històricament. El que sobta és que sigui així amb un delegat estatal i una consellera d’Interior socialistes tots dos.
L’exvicepresident de la Diputació de Barcelona i exalcalde de Caldes d’Estrac, actualment delegat del govern Zapatero al Principat, també sona com a ministre d’Indústria de cara al setembre. Rangel va ser la mà dreta de Montilla a la Diputació durant el breu període en què l’exalcalde de Cornellà de Llobregat va presidir aquest potentíssim organisme supramunicipal. Rangel també va ser secretari d’Organització i Finances del PSC abans que els baixllobregatins desembarquessin massivament a Nicaragua. El trio Maragall-Montilla-Rangel va ser fruit d’aquell congrés del PSC celebrat a Sitges si no recordo malament, i que va ser un punt d’inflexió en què les dues ànimes dels socialistes -les elits barcelonines de tota la vida i els obreristes del cinturó roig- pactaven i es repartien el poder del partit. Doncs Rangel era l’home pont d’aquella època al partit, resultat dels equilibris entre maragallistes i montillistes. Rangel no incomodava ni uns ni altres. Al contrari.
El socialista maresmenc, capità de la Marina Mercant, aspirava a capitanejar el vaixell de la Diputació, però va perdre la cursa successòria en detriment d’un Celestino Corbacho reforçat. Montilla cedia la seva cadira de can Serra a l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat. El premi de consolació per a Rangel era la delegació del govern espanyol, que tampoc és cap broma. Doncs, ara, i veieu com és la vida política, Rangel podria acabar rellevant Montilla al ministeri de Madrid. A mi, m’alegria. Per què? Primer perquè conec Rangel, de la política del Maresme. Segon perquè és un home solvent i seriós. Tercer perquè és segurament un dels càrrecs del PSC que millor representa l’equilibri de les dues ànimes dels socialistes catalans.
[@more@]
