Com sempre, Ferran Monegal, un dels millors crítics de televisió, escriu un bon article a El Periódico d’avui:
Noves criatures de la política nostrada van sent incorporades a Polònia (TV-3). L’última, Manuela de Madre, interpretada per Lulú Palomares. Va debutar, com és natural, fent tàndem amb Montilla (Sergi Mas). I celebraven la festa de Sant Joan emportant-se els mobles del despatx de Pasqual Maragall. El gag era així. Deia Manuela, il·lusionada: "¡Farem una foguera!". Pasqual, molt mosca davant aquella liquidació del seu despatx, protestava: "¡Els mobles es canvien quan canviï el president!". I Montilla rematava dient simplement: "En efecte, en efecte", o sigui, afegint laconisme a la crueltat, que és la forma de fer-la més sagnant. El més estimable d’aquesta sàtira política és precisament la queixalada irònica que amb tanta saviesa saben repartir de forma equitativa i saludable. Maragall, Montilla, Carod, Puigcercós, Saura, Mas, Duran Lleida, Piqué… tots són objecte d’un saníssim exercici càustic, insòlit, únic, a les graelles de TV d’Espanya. Només a El guiñol hi trobem una cosa similar. Amb una excepció: els ninots de Cuatro aconsegueixen un 2% d’audiència, mentre que Polònia, a Catalunya, arriba al 30% cada setmana. Prenguin-ne nota els apocalíptics de la política i del periodisme que diuen que aquí som uns sectaris i uns nazis. Només des d’una societat molt tolerant –i amb una valentia innegable per part d’una tele pública com TV-3– es pot construir aquest sa exercici de la sàtira; i a més amb un èxit d’audiència fantàstic.
La incorporació de Manuela de Madre a Polònia és un cop clau. És la sublimació plàstica del montillisme real. L’altre dia la va entrevistar Josep Cuní (Matins), i a la pregunta de "¿Montilla serà un candidat avorrit?", De Madre va contestar: "¡Ai! serà un candidat serè. Tranquil. No és l’alegría de la huerta, però la gent vol governants eficaços". ¡Ah!, ens va semblar llavors que Manuela respirava, per fi, amb una placidesa inusitada.
[@more@]
