RECORD DE SOLIDARITAT CATALANA

Bon article de Daniel Fernández, diputat del PSC al Congrés, a El Periódico de Catalunya d’avui:

El 20 de maig del 1906 Barcelona va viure una d’aquelles manifestacions el record de les quals sobreviu les generacions que la protagonitzen. Més de 100.000 persones van desfilar ordenadament pel passeig de Sant Joan per homenatjar els diputats que havien intervingut a les Corts contra el projecte de llei de jurisdiccions. La Festa de l’Homenatge va constituir, sense cap dubte, un dels moments culminants i més emotius de Solidaritat Catalana. Cent anys després, la societat catalana protagonitza el debat sobre l’Estatut, que també ha estat i és un debat sobre el futur de Catalunya i Espanya.

El nou Estatut confirma, en primer lloc, que la voluntat del catalanisme d’assolir cotes més altes d’autogovern polític i financer camina del braç de l’impuls de reformes en el conjunt de la política espanyola. També la Solidaritat Catalana va tenir una dimensió espanyola. En realitat, va néixer al Congrés en forma d’invitació que el líder republicà Nicolás Salmerón va realitzar als diputats regionalistes per unir forces contra la suspensió de garanties constitucionals a Catalunya. Salmerón hi va veure una oportunitat de sumar esforços en el seu afany per modernitzar i democratitzar Espanya. I no poques regions van veure aparèixer efímeres Solidaritats que van seguir l’exemple català, encara que totes elles amb escassa fortuna.

En segon lloc, la formació d’amplis consensos socials i polítics a Catalunya sempre ha estat una condició prèvia i necessària per plantejar-se objectius reformistes ambiciosos, tant en experiències frustrades –Solidaritat Catalana–, com en experiències exitoses –Estatut del 1979–. L’Estatut del 2006 no n’ha estat una excepció. Únicament va tenir en contra des del primer moment el PP. A la recta final, fet que lamentem, ERC –no així la majoria dels seus votants– ha ingressat al front del no, sense cap dubte per raons diferents, però amb les mateixes (negatives) conseqüències per a Catalunya. ¿Què és el que ens hi juguem els catalans en el referèndum del pròxim 18 de juny? El president Pasqual Maragall ho ha resumit molt encertadament: "Disposar de l’Estatut d’autonomia més potent d’Europa".

[@more@]



Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.