L’editorial d’ahir d’El Periódico feia referència als canvis que Zapatero ha fet en el seu Govern:
El president José Luis Rodríguez Zapatero va tancar divendres amb discreció, rapidesa i transparència la seva primera crisi de Govern després d’acceptar la dimissió presentada fa mesos pel ministre de Defensa, José Bono. El reajustament ministerial col·loca al seu lloc el fins ara titular d’Interior, José Antonio Alonso, a qui substitueix Alfredo Pérez Rubalcaba, portaveu del Grup Socialista al Congrés. La reestructuració es tanca amb la sortida d’Educació de María Jesús San Segundo, només 24 hores després que s’aprovés la LOE, en favor de la presidenta de la Comissió d’Educació del Congrés, Mercedes Cabrera Calvo Sotelo. Els canvis donen més cohesió a l’Executiu davant del nou horitzó polític per l’alto el foc d’ETA i per a la posada en marxa del procés de pacificació d’Euskadi. Però no s’haurien produït sense la renúncia de Bono.
Les discrepàncies de Bono amb Zapatero eren conegudes i evidents. El responsable de Defensa no va dissimular mai la seva incomoditat amb l’Estatut català, singularment amb la inclusió del terme nació al seu text per definir Catalunya. De fet, les discrepàncies de Bono amb l’enfocament donat per Zapatero a la qüestió catalana han estat l’última entrega de les desavinences històriques entre tots dos, enfrontats ja el 2000 per la secretaria general del PSOE. Amb independència del legítim dret de Bono d’atendre més la seva vida familiar i professional –com va argumentar ell mateix–, és indubtable que el dirigent socialista ha tocat el seu sostre polític amb la nova realitat fruit de dos anys de legislatura socialista.
Al situar dos homes de la seva total confiança a Defensa i Interior, Zapatero ha fet de la normalització d’Euskadi el primer dels assumptes d’Estat. Alonso tindrà sota la seva autoritat els serveis secrets, instrument essencial en aquest procés, i també haurà d’afrontar la tasca de persuadir les Forces Armades de la necessitat de recórrer el camí cap a la pau. En aquest trajecte, la figura de Rubalcaba serà cabdal: si ara ja se’l té per qui millor coneix –junt amb el president– la situació real de l’organització terrorista i del seu entorn polític, la coordinació que pot exercir des d’Interior serà encara més decisiva. El disbarat dit per Rajoy arran del seu nomenament, al parlar de punts foscos en la biografia del nou ministre, no aconsegueix ni tan sols deformar la seva capacitat com a negociador. Precisament per això, la seva substitució al capdavant del grup parlamentari del PSOE, amb la complexa tasca de formar majories al Congrés, és el gran preu d’aquesta crisi.
[@more@]
