Aquest és l’article d’avui de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya, en el qual parla de la Convenció Nacional del PP d’aquest cap de setmana passat:
Satanàs escriu l’agenda dels dirigents del Partit Popular. Una inspiració diabòlica va recomanar un marc preciós de disseny per a la convenció, que en absolut podia fer sospitar que s’hi sentirien vaticinis terribles sobre el futur que ens espera. Era la faula del llop amb pell de be, en versió d’interiorisme.
Tons suaus, acollidors. Més ataronjat que blau i amb poques gavines, com si se les hagués espantat amb unes perdigonades, per fer arribar a les masses el missatge que el partit ha canviat. ¿O era per evitar l’entrada al recinte de la grip aviària? Futbolins per distreure minuts morts i atraccions variades als estands de les Espanyes, amb cava català, fins i tot, al xiringuito del senyor Piqué, per deixar constància que d’aquells boicots ja no en queda res. Els senyors Aznar i Rajoy, asseguts a terra, completaven una imatge de relaxació i benestar, més aviat d’ambient campestre que no pas del dur asfalt d’una ciutat. Només faltava el detall d’un racó amb hamaques.
Tot exquisit, menys els discursos, carregats de presagis aterridors. El senyor Aznar anunciava que Espanya no sobreviurà a l’Estatut. Un es preguntaria què posaran en el lloc que ara ocupa al globus, però és que abans cal preguntar-se si no devia estar cridant els que, quan se senten aquests anuncis, apareixen amb un sabre, disposats a salvar Espanya. I el senyor Fraga completava el discurs amb paraules de comprensió per a Tejero i els altres colpistes del 23-F.
Es va confiar en l’astúcia de Satanàs, i no es van equivocar. Paraules enverinades, pronunciades en un marc rutilant. Formalment, tots de missa, però, ¿algú deu haver venut la seva ànima al diable? Per tal de tornar a governar farien qualsevol cosa.
[@more@]
