Interessant article de JOSEP MARIA ESPINÀS a l’edició d’avui d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA:
La població de l’Índia ha superat els 1.000 milions d’habitants. Quan l’any 1970 vaig ser a l’Índia, l’única publicitat que hi havia a tot el país era d’origen estatal i el missatge que es difonia era el de la necessitat de reduir la natalitat.
Per tot arreu es veien tanques, bastant primitives, en les quals apareixien dibuixats tres personatges: un home, una dona i una criatura. Amb aquesta imatge es volia conscienciar a les parelles que només havien de tenir un fill. La superpoblació creava greus problemes en l’economia, l’assistència social, la pobresa de milions de persones. Potser, en part, la bomba demogràfica pugui explicar-se pel fet que creixi la longevitat, però de les xifres es pot deduir que aquella campanya va fracassar.
No m’estranya. L’Índia és un immens país en el qual la modificació dels costums i també de les idees és enormement difícil. El cristianisme no hi ha fet forat, i que no se m’enfadi algú assenyalant algun exemple d’eficaç apostolat. Una religió que hi ha predicat l’amor als pobres no ha pogut imposar-se en un territori amb milions de pobres.
També hi ha fracassat el comunisme –quan el comunisme irradiava des de la Unió Soviètica–, encara que el seu programa de justícia social havia d’interessar, lògicament, en un país on la desigualtat entre els desvalguts i els privilegiats i el règim de castes eren realitats tan injustes.
D’acord amb la mirada occidental, és clar. Una mirada d’ignorància. Ni missioners ni agitadors polítics havien tingut en compte què significava una multitud de centenars de milions, una multitud amb una cultura i unes creences llargament arrelades. I tampoc havien tingut en compte una característica bàsica de moltíssims hindús: la capacitat per a la indiferència. Caminant enmig d’aquestes multituds, jo no molestava ningú per una raó molt clara: no interessava a ningú. En molts llocs es pot aconseguir el respecte o despertar la irritació. A l’Índia indiferent, això és molt difícil.
[@more@]
si amb 44 milions tenim problemes… vaja, no coneixia eixe aspecte dels indis, el de la indiferència. interessant article, marc!