Aquest article de Joan Tharrats al diari AVUI parla del retorn de Jesús Quintero a la televisió, amb la seva peculiar manera de fer i d’entrevistar. Us recomano l’article, però també veure el programa, perquè es tracta d’un espai que combina la intel·ligència i la filosofia amb l’entreteniment i amb personatges rellevants i els anomenats freakys (combinació estranya però que convida a la reflexió). La veritat és que no es pot explicar, s’ha de veure. De moment, "El Loco de la Colina" l’emeten els dimarts a les 22 hores a TVE 1 (dic de moment perquè en els temps que corren pot ser que aviat el canviïn de dia, d’hora o fins i tot de cadena!)
El boig del turó
Joan Tharrats
Es fa dir boig i en ocasions al plató es tanca dins una gàbia. "Ja s’ho farà la gent assenyada amb la seva educació", diu. La bogeria controlada i responsable m’agrada. Obre alternatives, perspectives, com l’humor o el caos. El Loco de la Colina va tornar definitivament a TVE-1 després del seu primer intent amb la Rocío Jurado. És un home que fa de l’entrevista pausada i plena de silencis un gènere atractiu, incisiu. Pot fer més mal amb un silenci que amb una pregunta punyent. Quan vol, va directe al gra: només començar i veient Alejandro Sanz, va preguntar-li: "¿Siempre has querido ser rubio?". Directe a la vena. Jesús Quintero inclou minimonòlegs filosòfics, que fins i tot inclouen aquella frase de Camilo José Cela: "No es lo mismo estar dormido que estar durmiendo, como tampoco es lo mismo estar jodido que estar jodiendo".
L’art de l’entrevista d’aquest boig (la meva bogeria particular em fa fer una suma: Jesús Quintero = Antonio Gasset + Toni Rovira) pot fer que un freaky sigui interessant. Freud ja comparava els sistemes filosòfics amb paranoies exitoses i alguns psiquiatres afirmen que el boig és aquell que ho ha perdut tot menys la raó.
Santiago Segura, Antonio Gala (el "que fa llibres a punta pala", recordava Albert Om al mateix moment a Telemonegal, per la qual cosa era qüestionat pel crític), el Cuñaaaooo, les actuacions? Quintero ha fet una bogeria amb estil, un format de programa d’entrevistes i actuacions diferent, cosa que demostra que la fórmula no està esgotada.
Conclusió: val la pena estar una mica boig per poder-lo seguir.
[@more@]
deixe enllaçada (sobre el meu nom) una altra opinió sobre jesús quintero
hola cyric! ja havia llegit aquesta opinió al diari EL MUNDO, també la recomano a tots els que lectors!.
de totes maneres, gràcies cyric!