Josep Pernau escriu aquest article avui a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, després que diumenge passat la socialista Bachelet guanyés les eleccions presidencials a Xile:
La revenja ha arribat i els demòcrates del món celebren que la senyora Michelle Bachelet hagi estat elegida per presidir Xile. Primer, per ser d’un partit la militància del qual el sàtrapa Pinochet va voler deixar extingida, propòsit pel qual va pagar amb la seva vida el president Salvador Allende i pel qual moririen milers de persones; i segon, perquè ho ha aconseguit una dona.
S’ha d’agrair a la providència que hagi permès que el tirà hagi arribat amb vida fins a aquest moment. Les idees que va voler extirpar es mantenen i es reprodueixen. Prou perquè les comparteixi més de la meitat de la població. La proporció que permet l’exercici del poder legítim, no pas el de les pistoles. Les hores actuals han de ser molt més dures per al torturador en cap que les que pot reservar-li la justícia, si algun dia acaba la llarga tramitació dels expedients sobre el seu tèrbol passat. Té consciència del que passa al seu voltant. Va voler donar un curs diferent a la història i per aquest motiu es va aixecar en armes i va imposar un règim de terror, precisament al país menys colpista del continent del cabdillisme. Avui, 33 anys després, tot torna a estar com abans: una socialista a la Casa de la Moneda. És una lliçó per a tots els que poden tenir la temptació de la força. El tirà no ha anat a votar i s’ha de reconèixer que la seva abstenció ha estat un dels actes més coherents de tota la seva vida.
El triomf de la senyora Bachelet se celebra ara des d’aquest costat de l’Atlàntic. Des de Felipe González fins a Ana Belén l’han acompanyat en les vigílies. Aquest estiu es compliran 70 anys del poema España en el corazón, del xilè Pablo Neruda. Es va inspirar en el començament de la guerra civil. Set dècades després, des d’aquesta riba hem sentit Xile al cor.
[@more@]
