Era l’últim dia de classe d’una assignatura de la Universitat. Era una classe de pràctiques que es duia a terme cada dimecres de 9 a 10 del matí i on llegíem textos de teoria política i en fèiem comentaris.
Cada dimecres, jo arribava a la Universitat a les 8.30 i anava al bar a prendre un cafè amb llet mentre llegia el diari i em posava al dia de tot plegat. A les 8.50 em dirigia cap a l’aula i a les 8.55 ja em trobava assegut a la cadira. A les 8.55 només érem uns 4 o 5 alumnes, d’un total de 60, i el professor, el qual es trobava assegut a la seva cadira fent les seves coses.
Un fet que em va tenir intrigat durant tot el trimestre és que el professor, a les 9 en punt, es situava dret davant la classe, amb un full en blanc, on hi anava apuntant alguna cosa cada cinc minuts, és a dir, a les 9, a les 9.05, a les 9.10, a les 9.15 i llavors deixava aquell full, recuperant-lo al final de la classe i tornant a apuntar alguna cosa.
Doncs bé, com deia, era l’últim dia de classe quan vaig sortir de dubtes del que hi havia apuntat en aquell misteriós full. El professor va començar l’última classe del curs amb aquesta frase: “Vaig a fer una mica de patriotisme fent-me una pregunta… ¿Com és possible que el país pugui anar bé si durant tot el curs només 4 o 5 alumnes de 60 es trobaven dins l’aula a les 9 en punt i els demés anaven arribant 5, 10, 15 o fins a 20 minuts tard o més?”. I el professor seguia filosofant: “A vegades em pregunto si aquestes petites coses són les que realment fan possible que el nostre país vagi com va”.
Tot seguit ens va mostrar unes estadístiques amb dades de la puntualitat o no dels estudiants durant tot el curs i el 80% de la classe es trobava en la franja de gent que arribava uns 10-15 minuts tard. Molt trist, sincerament, sobretot pel poc respecte que això demostra envers el professor i els estudiants puntuals i envers l’assignatura, la qual tenia l’horari establert de 9 a 10 hores i no, per exemple, de 9.15 a 10.
Però la trista realitat és que això no és únicament problema dels alumnes, ja que són els mateixos professors els qui arriben 10-15 minuts tard a les seves classes. Aquest “professor puntual” era l’excepció i penso, com ell, que aquestes petites coses són les que ens fan funcionar d’una manera molt peculiar en aquest país i són les que ens fan dir frases pessimistes com “aquest país funciona així, no hi ha remei”.
[@more@]
bona reflexió, marc. jo tb sóc dels escassos q arriben abans de l’hora. quant als professors, pocs sóc els q comencen quan cal. els ho agraim, sí, però xk estem acostumats als horaris merament orientatius. en ser jo professor… q es preparen!! xD