Editorial d’El Periódico de Catalunya d’avui:
No és un mal recurs didàctic fer saber el que costa a l’erari públic enviar i mantenir a la presó els que incompleixen les lleis penals. A Catalunya, el cost mitjà diari d’un reclús és de 60 euros, i crear la plaça que ocupa costa a la Generalitat uns 90.000 euros d’inversió. Tanta precisió econòmica es coneix quan a Catalunya tenim en marxa la construcció de vuit centres penitenciaris nous, després de no poques polèmiques amb els que seran veïns d’aquests establiments. Aquestes quantitats s’assumirien més bé si s’anunciés, com és habitual, que amb aquesta inversió es resol la qüestió de l’amuntegament en aquests centres per, com a mínim, una dècada. No és així. Ara se sap que, a més, són insuficients.
Però la xifra que falta encara és més reveladora: el saldo final entre entrades i sortides de la presó és de tres nous ingressats cada dia, 1.000 a l’any de mitjana. I no hi ha base racional per deduir que l’increment de població genera índexs més alts de delinqüència, perquè aquests es mantenen estables.
La causa principal d’aquesta reserva anticipada de places carceràries és l’enduriment del Codi Penal –iniciat pel PSOE i ampliat pel PP– quant al compliment de les penes. L’exigència que s’allargui l’estada a la presó, la restricció de permisos i del règim obert i l’ampliació de causes de reclusió (com la conducció temerària) expliquen aquest fenomen. Aturar aquesta espiral de despesa té un cost social perquè potser s’hauria d’acabar amb el fàcil recurs del ¡tots a la presó! i tornar a l’opció dels càstigs alternatius per als que realment no són un perill per a la vida dels seus semblants.
[@more@]
