Dissabte 9 de setembre. A les 11 del matí l’escumada i xeringada va reunir, un any més, a grans i petits a la Plaça de la Vila. És un dels actes més ràpids i intensos ja que, en pocs minuts, comença i acaba sense que te n’adonis. Fa goig participar-hi, però també fer d’observador. És un espectacle.
Diferent és la Trobada de Gegants, enguany molt especial per la celebració dels 25 anys de Gegants a Caldes. Des de les 6 de la tarda els gegants de trenta poblacions catalanes es van passejar per la Riera, Carreró, Camí Ral, Sant Josep, Sant Pere, Riera altre cop i fins a la Plaça de les Barques. Durant més de dues hores Caldes va ser el Poble Geganter per excel·lència.
Com a geganter que sóc, destaco la recuperació que vam dur a terme els Grallers de la cançó El Nano de Caldes (lletra del caldenc Jaume Baulenas), estrenada l’any 1994. Particularment també vull remarcar l’emoció que em produeix la gran quantitat de gent que contempla com passen els gegants per davant seu i aplaudeixen sense parar. S’agraeix perquè nosaltres, que visitem molts pobles amb els nostres gegants, observem ambients molt diferents als de Caldes, és a dir, sense públic o sense aplaudiments… (sempre hi ha excepcions, és clar!).
Emoció vaig sentir també quan els grallers vam tocar sota el túnel de la via del tren, ressonant les gralles i els timbals amb un so més fort de l’habitual. I aquest any, la sorpresa amb focs artificials que ens tenien preparats els Diables d’Estrac van arrodonir una Trobada impecable.
Després de la festa, els 800 geganters ens vam traslladar a l’Esplanada Can Muntanyà, on ens esperava un sopar a base de pa amb tomàquet, pernil, formatge, vi, aigua, gelat, galetes, cava…
A les 10 de la nit, a la mateix Esplanada Can Muntanyà, l’Orquestra Internacional Montgrins va oferir un concert de repertori divers, un conert que ja no pot faltar en una Festa Major de Caldes. La mateixa orquestra va oferir el ball popular d’ahir a la nit, molt més multitudinari que el del divendres.
La cara negativa: un altre cop el tema de la megafonia. Ni a la Xeringada ni a la Trobada de Gegants la megafonia estava a l’alçada de l’acte. No pot ser que una veu a través d’una megafonia d’una gran festa quedi tapada pels crits i aplaudiments de la gent. Ja fa anys que passa el mateix i això desllueix, en part, els actes.
La cara positiva: la sorpresa, pels geganters, dels Diables d’Estrac amb els focs artificials a la Plaça de les Barques, amb els quals vaig poder comprovar que la gent va quedar bocabadada perquè no s’ho esperava. També hem de parlar de l’associació de la Petanca de Caldes, ja que van guanyar el Torneig Internacional de Petanca que, enguany, es feia a Caldes juntament amb Castelfranco di Sopra (Itàlia) i Saint Saturnin les Apt (França). Moltes felicitats, però llàstima que el Torneig se celebrés a la mateixa hora que la Trobada de Gegants (a veure si ho canviem per a un altre any).
[@more@]
