Bon article de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya d’avui:
A favor o en contra. Les evasives no valen, perquè són el recurs dels covards. L’Alemanya que es va unificar ara està dividida, entre els que accepten que el seu escriptor més glorificat, Günter Grass, hagi mantingut en secret la seva militància juvenil a la Waffen-SS, cos d’elit del sistema repressiu nazi, i els que no li perdonen que estigués callat durant 61 anys.
El noi que es va allistar en l’organització que presidia Himmler ara és la màxima figura de l’esquerra literària i la veu crítica del país. Pel seu passat han volgut sotmetre’l a un procés depurador. El Nobel no perilla. El comitè suec ja ha fet saber que la valoració de la seva obra no té res a veure amb unes idees de les quals és clar que va abjurar. Els suecs deuen haver aplicat la doctrina d’una frase que em va dir una vegada el col·lega valencià Vicent Ventura sobre els ciutadans que tenien un passat: "Tots els que tenim certa edat procedim d’algun lloc".
S’ha dit que Grass ha decidit sortir de l’armari que guarda secrets ideològics per vendre més exemplars de les seves memòries. La prova és que ja estan a la venda. Posats a trobar una explicació, donaré la meva versió. Ànsies de vendre, per descomptat. Però unides a la comprensió que el poble alemany ha demostrat amb el jovenet Joseph Ratzinger, el Papa actual, que es va allistar en una organització que lluïa l’esvàstica a l’uniforme. Però l’escriptor no va comptar amb un detall: no gaudeix d’una facultat papal. Si el Pontífex pot perdonar els pecats més grossos, el poble l’ha absolt del seu pecat de joventut.
Un tema per al periodisme d’investigació. ¿Tenen un passat net tots els que ara condemnen l’escriptor? Que s’esbrini.
[@more@]
