Article de Jordi Graupera al diari AVUI:
La divisió de poder que se suposa que estableix la nostra democràcia hauria de servir perquè el poder judicial, els Parlaments i els governs es limitessin els uns als altres i s’evitessin els excessos. Però si vas al Parlament i t’hi quedes uns dies a mirar què passa, de seguida t’adones que és una institució menor posada al servei del govern de torn. Els que governen acostumen a tenir majoria al Parlament, i si no en tenen utilitzen les possibilitats que dóna un govern per afavorir algunes minories i aconseguir el seu suport. Així, les negociacions són sobre interessos particulars, i això que un Parlament, precisament, s’ha d’ocupar dels interessos generals. O bé es negocien coses que poc tenen en comú. El traspàs del Prat, per exemple: ara hi ha qui proposa que s’utilitzi com a moneda de canvi en el debat dels pressupostos de l’Estat, en què el PSOE necessitarà el suport o bé d’ERC o bé de CiU, i aquesta és ara la competició entre els dos. Sembla ingenu haver de dir que el debat sobre els pressupostos hauria de ser sobre els pressupostos, però el sistema que tenim muntat obliga a aquesta mena de transaccions. Ajuda molt tota aquesta perversió el sistema de llistes tancades, que fa que els diputats exerceixin la seva activitat des de la disciplina de partit, perquè el que els fa diputats és el lloc que el partit els assigna en una llista. Es fa impensable que un diputat critiqui un govern que és del seu mateix partit o amb qui ha negociat una contrapartida. El resultat és que els Parlaments semblen platós de televisió on els portaveus escenifiquen una postura per convèncer els ciutadans que miren la tele o els periodistes que fan els titulars.
[@more@]
