12 de juliol de 1997: milers de persones ens manifestàvem arreu d’Espanya alçant les nostres mans pintades de blanc i amb un sentiment d’impotència total pel brutal assassinat del llavors regidor del Partit Popular a Ermua, Miguel Ángel Blanco. Nou anys després, Telecinco ret homenatge al regidor, avui, a les 00:00 hores sota el títol “Miguel Ángel Blanco: El día que me mataron”. Jo encara recordo aquell moment com si hagués estat ahir, recordo com estava enganxat a la ràdio i a la televisió i recordo també la manifestació a la Plaça de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, el meu poble.
El documental de Telecinco reconstrueix les últimes 48 hores de vida del regidor del PP des que va ser segrestat per ETA el 10 de juliol de 1997 fins al seu assassinat el dia 12. El documental conté testimonis de familiars, amics, polítics i altres personatges de la cultura del nostre país, així com imatges d’arxiu i altres actuals que recullen el judici celebrat aquest any als dos executors materials de l’assassinat, que han estat condemnats a 50 anys de presó.
Seguint el sumari policial, l’equip del documental ha realitzat una reconstrucció dels fets des de la sortida de l’estació de tren des de la qual Blanco es dirigia al seu lloc de treball aquell 10 de juliol de 1997, el seu posterior trasllat a un “zulo” on va estar retingut durant 48 hores -des de les 16:00 hores del 10 de juliol a les 16:00 hores del dia 12 del mateix mes-, i el seu tràgic assassinat per dos tirs de bala en l’esquena.
Molts vam viure aquell dia amb indignació, ràbia, impotència, tristesa i commoció… igual com molts, ara, vivim amb esperança el procés de pau que s’està iniciant.
[@more@]
Uf jo també recordo aquell tràgic dia. Suposo que sempre el tindré molt present, la mica d’esperança que ens quedava va venir seguida de molt plors i ràbia.
El 12 de juliol del 1997 jo també era davant l’Ajuntament de Mataró, en silenci amb les llàgrimes galtes avall.