Avui us transcric el retrat de Tejero que fa Ángel Sánchez a El Periódico i, per altra banda, també us transcric l’article de Josep Pernau, sota el títol “Tejero vol votar”:
EL RETRAT
Àngel Sánchez
"Un militar vestit amb gorra de torero ha ocupat el Parlament espanyol". Així va descriure, fa 25 anys, un executiu de Frankfurt el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina (Màlaga, 30-4-1932), que com el decimonònic general Pavía, tot i que sense cavall, va irrompre al Congrés cridant: "¡Quieto todo el mundo! ¡Todos al suelo!" Divuit hores va tenir segrestats els diputats elegits pel poble.
El 1978, el mateix Tejero havia planejat segrestar el Govern de Suárez, ja que en això va consistir la conspiració de la cafeteria Galaxia. Allò només li va costar uns mesos de presó. Anhelava un 23-F per acabar amb la Constitució, en la qual "faltava Déu i sobraven nacionalitats". Ara, amb l’Estatut a debat, el paisà Tejero no ha pogut més que rondinar. En alguna cosa s’ha avançat.
TEJERO VOL VOTAR
Josep Pernau
Avui es compleixen 25 anys de l’intent colpista del tinent coronel Tejero i em pregunto si en una data tan assenyalada per a alguns rebrà gaires testimonis d’adhesió. No totes constaran, perquè en aquest tipus de solidaritats es practica molt la dissimulació. Si poguéssim conèixer el futur i el que passarà fora de la competència dels del Club del Se Sienten Coño, alguns hi anirien en persona per deixar-s’hi veure. La prudència ensenya que és millor no exhibir-se, per això mateix l’adhesió postal ja constarà en alguna banda, si algun dia convé que s’airegi.
Feia anys que no en sabíem res, però ara ha reaparegut i segons sembla està en plena forma. Pel que han afirmat les notícies està ansiós de participar en el referèndum contra l’Estatut. Han passat 25 anys des d’aquella tarda dels trets a l’hemicicle, però se sent rejovenit. Deu ser que el clima polític de crispació i cridòria el fa revifar. Ja va deixar ben clar que no va tenir mai vel·leïtats democràtiques, ja que a ell li van les pistoles i no els vots. Però aquesta vegada vol votar i estamparà un no rotund a la papereta. Un no als que volen desmembrar Espanya, a l’Estatut, a la nació catalana i, de passada, al president Rodríguez Zapatero.
Els apassionats partidaris del referèndum, que recorren Espanya amb les urnes amunt i avall, potser van creure que la iniciativa de Tejero podia ser encara comprometedora. Podria ser que l’hi hagin agraït discretament. Davant l’opinió pública, no consta que hagin trobat in- oportuna la seva col·laboració. ¿Deu ser que consideren que el moment que vivim encara no és plenament favorable a persones de la mena del tinent coronel? Entre els líders de la consulta hi ha persones molt ben situades i el seu silenci és altament sospitós.
[@more@]
