Alfredo Conde
Escriptor
El Periódico de Catalunya (6/2/06)
L’activitat política ha estat desaforada aquestes setmanes. I desaforats els atacs, a autèntiques mossegades, en què no pocs polítics s’han aplicat. La política d’oposició, quan s’expressa a través de l’art de clavar mossegades al panxell, buscant-hi el taló d’Aquil.les, porta a la irrecuperable coixesa democràtica d’una de les parts o a la pèrdua de la pròpia dentadura en el cas, no de mossegar l’os, però sí en el de confondre el panxell amb la pota d’una taula. És lògic, a més a més de just, necessari i saludable, que els polítics negociïn, aquest és el seu ofici i per a això cobren. Acusar, tal com s’ha fet, de pactes i ocultisme, de secretisme i tripijocs els que tenen per obligació no crear expectatives falses i assolir resultats duradors és la manifestació expressa d’una incapacitat, gairebé es diria que genètica, per elaborar alternatives.
Deixar les coses com estan, gairebé mai constitueix una alternativa i, com a norma política, resulta menyspreable. El fet de "deixar les coses com estan" dient no la toqueu, deixeu-la, perquè la rosa és així, és una solemne bestiesa producte de la beneiteria més pura. Afirmar, com ha fet el líder de l’oposició, que un Estatut, sigui el que sigui, resta competències a l’Estat és una altra estupidesa política, impròpia d’una intel.ligència considerada constructiva, fora que es pensi que una autonomia no forma part de l’Estat, que no és Estat ni està cridada a ser-ho. Diferències entre l’Espanya espanyola i l’Espanya castellana, que alguns encara no discerneixen. Pobres dents, com deuen haver quedat..
[@more@]
felicitats, marc! que en siguen molts més 🙂
gràcies ramon, gràcies cyric!