Eduard Punset (Barcelona, 1936), exministre d’UCD, economista, advocat i professor, compleix avui 10 anys al capdavant del divulgatiu ‘Redes’, de La 2 de Televisió Espanyola.
He de reconèixer que poques vegades m’he quedat despert per gaudir d’aquest programa, tot i que quan ho he fet, sempre he trobat interessant allò del que es parlava i se m’ha despertat la meva curiositat per la ciència, una curiositat que no he sentit al llarg de la meva vida (sóc de lletres!).
Tot i que s’emet passada la una de la matinada, la rigorosa divulgació científica de Redes té un bon nombre d’incondicionals: durant l’última temporada, una mitjana de 126.000 espectadors, xifra que significa una quota del 5,2% (a Catalunya, 19.000 i un 5%), que és similar a la mitjana de La 2.
El Periódico fa una breu entrevista a Punset:
–¿Què representa Redes a la televisió espanyola?
–Els canvis culturals són tan lents que costa molt adonar-nos d’una cosa que està passant, i que jo mateix deia fa 10 anys que estava passant tot i que encara no era veritat, i que ara sí que aflora: la irrupció de la ciència en la cultura popular. Redes ha sigut un exemple modest d’aquesta irrupció.
–Però una dècada és molt per a qualsevol programa. ¿Com és que el seu ha durat tant?
–Entre altres raons, perquè sortim de matinada. El mèrit de Redes ha sigut suggerir, no dic demostrar, però sí suggerir, que la ciència és compatible amb l’entreteniment.
–¿Però la una de la matinada no és molt tard per suggerir?
–No m’he queixat mai de l’horari, al contrari del que fa tota la meva audiència, que se’n queixa constantment. Quan algú em diu que li agrada Redes, sempre li contesto: pobre, això és que dorms malament. Però no em queixo, perquè aquest horari ens ha donat una gran independència i ens ha permès crear un equip híbrid de científics i especialistes mediàtics. A més, la digitalització dels mitjans ha avançat tant que ja es pot baixar un programa a qualsevol hora prement una tecla. Redes ja s’emet per canals digitals. No m’ha fet mai por el que ens quedéssim aïllats.
–¿Què li sembla la televisió que es fa a Espanya?
–Afortunadament, tinc molt poc temps per veure televisió, però veig alguna cosa, i penso que a vegades ens confonem creient que s’ha de renunciar a l’entreteniment per tenir programes bons, quan crec que del que es tracta és fer bons programes que entretinguin.
–¿I què n’opina de les funcions i competències del CAC?
–En el camp científic sempre he estat en contra de les comissions de bioètica, per exemple. No he entès mai per què unes determinades persones o organismes havien d’estar més ben qualificats per decidir el que es pot investigar i el que no, per exemple. Si he estat en contra d’això, també ho estic de qualsevol altre tipus d’organisme que decideixi i distingeixi el que és veritat del que no. La gent té els seus propis representants per a això, que són el Congrés i els jutjats.
Redes. La 2, dimarts 01.15 hores
FONT: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 31/1/06
[@more@]
Marc, t’he enviat una memè des del meu blog. Espero que la contestis.