El 1715 Caldes d’Estrac s’emancipà i es convertí en un municipi independent, però tan petit que es limitava a l’església, el brollador d’aigües termals i els terrenys adjacents. Des d’aleshores, la reivindicació de territori ha estat una constant en la història de la vila.
L’any 1849 hi va haver una primera ampliació de terme cap a Arenys de Mar que, bàsicament, va afectar uns terrenys de la part baixa del municipi sobre els quals s’assentava la vila nova de Caldes i que incloïen els carrers de Sant Josep, Sant Pere, Santa Teresa i una part del Camí Ral, entre d’altres.
Posteriorment, l’any 1929, hi va haver una segona ampliació del terme de Caldes, de la zona de la Santema fins a Sant Pere Abanto, segons la qual el municipi adquirí els seus límits actuals de llevant.
Actualment, Caldes d’Estrac és el quart municipi més petit de Catalunya, amb 0,74 km2, després de Puigdàlber, a l’Alt Penedès, amb 0,40 km2, Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, amb 0,68 km2, i el municipi de Badia, al Vallès, amb 0,70 km2. El seu terme municipal segueix essent escàs. La trama urbana s’ha estès més enllà del terme municipal i això dificulta la prestació de serveis a moltes famílies que, de fet, viuen a Caldes, però de dret són habitants dels municipis veïns de Sant Vicenç de Montalt o d’Arenys de Mar. Un exemple clar, entre altres, és la zona de la part alta de la Riera, on la part dreta pertany a Arenys de Mar i la part esquerra a Sant Vicenç de Montalt; un altre exemple és el tram final del Passeig de Mar que pertany al municipi d’Arenys.
Caldes vol que el poble de fet es reconegui com a poble de dret, una fita que segueix latent en els nostres temps.
Font: www.caldetes.org
[@more@]
vaja! no sabia que caldes fou tan petit!! i als pobles veïns, què diuen de tot açò?
Doncs ja t’ho pots imaginar! Els pobles veïns són Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar i evidentment no volen ni sentir-ne a parlar del tema!