L’editorial d’avui d’El Periódico fa referència a una notícia que no és cap novetat per ningú. Sota el títol “Tot a 1.000 euros”, la precarietat laboral és el tema central de l’article, on es remarca que els joves que tenen entre 16 i 35 anys competeixen per les mateixes baixes ocupacions tot i la seva formació diferent.
La denúncia que a Espanya hi ha un índex excessiu de precarietat laboral té una concreció molt il·lustrativa: dels més de quatre milions d’ocupats a Espanya amb sous inferiors als 1.000 euros, la gran majoria són joves d’entre 16 i 35 anys. Tampoc és cert el tòpic que això és degut a la seva falta de formació. Al contrari: com que les ofertes de feina són escasses, els joves llicenciats sense experiència estan competint amb els de la seva mateixa edat que no van acabar els estudis per diverses raons, perquè ja es conformen amb llocs amb menys possibilitats de promoció laboral.
A aquest col.lectiu se’ls denomina mileuristes, en al·lusió al salari màxim mensual de 1.000 euros que acostumen a cobrar. Si, com sembla, el fenomen afecta tota una generació, som davant d’una altra mostra del fracàs del nostre model socioeconòmic. La precarietat en la contractació laboral, més que els índexs de fracàs escolar o universitari, influeix en el retard de l’edat d’emancipació de la casa familiar. Per dissenyar una nova política social favorable als joves, és un punt de partida suficient, que s’ha de completar amb programes d’habitatge accessible i de suport decidit a la maternitat.
Per cert, arran d’aquest article, aprofito per recomanar-vos que llegiu el llibre “Bienestar insuficiente, democracia incompleta”, de Vicenç Navarro, on s’analitza críticament l’estat de benestar del nostre país.
[@more@]
Vergonyós però real!!! I encara tens sort si ets del club dels mileuritos… Ara que sóc funcionària en pràctiques, no hi ha dia que no expliqui als meus companys com és el món «allà fora» i molts ni s’ho creuen.
A mi mentre l’editorial d’el periódico no provoqui crisis com la del 3% m’és ben igual de què parlin.Aquell anunci d’aquest diari dien-te que si el compres serà guay, guapo, d’esquerresm ecologista i solidari em fa fàstic. Aquest pamflet del PSOE va provocar la crisi del 3% i això és una vergonya.
Per cert, podries recomanar llibres de gent que no insultés als altres i els hi faltés al respecte. Ah no, és clar, llavors hauries de deixar de recomanar Vicenç Navarro, autor de la cèlebre frase:
«després de 70 anys de governs de dretes a Catalunya…»
Potser en Navarro a vegades utilitzar unes frases i un vocabulari una mica provocatives, però no se li pot negar la seva descripció exhaustiva de la realitat, els seus origens, causes i solucions.
GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR!