Avui, mentre m’estava prenent el cafè amb llet, com cada matí, he fet una ullada al diari “20 minuts”. A la pàgina 10, els experts Julián Santamaría, Carlos Barrera, Fernando Urbaneja i Xavier Ballart, parlen de les debilitats, amenaces, fortaleces i oportunitats del Govern Zapatero, que aviat farà dos anys que governa. Personalment he decidit fixar-me amb els aspectes positius, tot i que reconec que de negatius també n’hi ha.
El President Zapatero segueix tenint un avantatge important en quant a preferència dels espanyols, malgrat tot el que està caient, sobretot incentivat pel PP. Zapatero té un projecte de Govern molt sòlid que pot resultar molt convincent si s’articula i s’explica adequadament.
També es destaca l’aspecte positiu que fa referència als rèdits del nou talant propugnat, sobretot entre els joves; la política econòmica, la qual segueix generant creixement; i la pervivència de l’estratègia d’aïllament polític del Partit Popular, un aïllament que és provocat pel mateix PP.
És positiva la capacitat per a negociar amb els demés grups parlamentaris i també cal remarcar el lideratge indiscutible de Zapatero dins el PSOE, amb menys tensions internes que anys enrere, malgrat el PP fa tot el possible per fer veure problemes interns allà on no n’hi ha. La imatge de calma relativa del President també es destaca com una realitat positiva.
Després de parlar d‘algunes fortaleses, els experts esmenten diverses oportunitats, com la d’acabar amb el terrorisme i aconseguir la pau definitiva en un futur no molt llunyà.
La debilitat de l’oposició és palpable, ja que aquesta està portant a terme una acció radical i de pancarta i cada cop són més evidents les tensions internes dins el mateix PP alhora d’establir quina és la forma de fer una millor oposició. A més a més, Zapatero té la garantia de seguir essent recolzat per tots els grups de la cambra, ja sigui permanentment o de forma esporàdica, cosa que no té el PP, el qual s’està quedant cada cop més sol i fins i tot podem arribar a una situació on el PP no pugui governar mai, a no ser que aconsegueixi majoria absoluta, cosa difícil.
Zapatero també té l’oportunitat de tancar temes històrics com la configuració territorial i consolidar les polítiques que ha començat a desenvolupar.
Evidentment que el Govern Zapatero, com tots els governs, tenen amenaces i debilitats, però cal donar èmfasi a les fortaleses i a les oportunitats per tal de maximitzar-les, tot minimitzant i reconduint els aspectes negatius.
Aquí no esmentaré ni analitzaré els problemes del Govern Zapatero. Només en comento un: el principal problema és l’existència d‘una oposició ultraconservadora, la qual no només ha de defensar els interessos del centre-dreta sinó també els de l’extrema-dreta. Fan molt soroll, però el temps col·locarà a cadascú al lloc on li pertoca i ja podem preveure que, de seguir així, el PP estarà ocupant durant molts anys les cadires de l’oposició. La inexistència a Espanya de la separació dreta moderada – extrema dreta, fa que el PP estigui utilitzant accions, declaracions i postures radicals, creant-se cada dia més enemistats en l’àmbit polític i social d‘Espanya.
Aquesta oposició radical del “tot s’hi val” del PP i la falta de comunicació del Govern (tant interna com externa) ha fet possible la baixada en els últims mesos de la valoració el President del Govern. Malgrat això, la situació és perfectament reconduible i cal només, des del Govern central, explicar allò que es fa, com es fa i per què es fa, de forma clara i concisa. Pel tema de l’oposició del PP… doncs no cal fer-hi res, ja que ells mateixos s’aniran destruint políticament parlant.
[@more@]
El Partit Popular és garantia de bon govern com ha demostrat en els darrers 8 anys. Va solucionar els principals problemes que els governs corruptes de Felipe González havien instal·lat a la societat espanyola.
Ara tornem a tenir el PSOE i tornen a sorgir problemes. I sobretot torna l’ombra de la corrupció.
Vull confiar a que el PP haurà de ser realment qui torni a solucionar els problemes reals de la gent.
un debat d’altura, sí senyor. marc… m’agrades més quan fas propaganda més discreta 😛 tot i entendre que, en certa manera, estàs obligat a fer-la
gràcies cyric!